El TC manté el sumari del 'cas Pdvsa' en la causa primera de BPA

El Tribunal Constitucional no ha admès a tràmit el recurs d’empara presentat contra els autes de la Batllia de Guàrdia del 17 de novembre del 2018 i de la sala penal del Superior del 28 de febrer del 2020 que van denegar la retirada del sumari de la causa primera de Banca Privada d’Andorra dels documents relacionats amb el blanqueig de diners procedents de l’espoli de Pdvsa, la petrolera estatal de Veneçuela.

El recurs d’empara el va presentar l’advocat Josep Antoni Silvestre, que representa als quatre processats del conegut com a cas Petrolis de Veneçuela. Alhora és defensor de quatre acusats del cas Gao Ping i va presentar el recurs d’empara al Constitucional en considerar que mantenint el sumari de Pdvsa al cas Gao Ping s’estan vulnerant diversos drets fonamentals dels seus clients.

Silvestre, en aquest cas, és l’advocat defensor de Diego Salazar Carreño, considerat el cap de la trama, que hauria espoliat 2.000 milions de dòlars de la petrolera pública veneçolana, una part dels quals s’haurien blanquejat a BPA. Salazar és cosí de l’exministre de Petroli del govern chavista i expresident de Pdvsa Rafael Ramírez. El lletrat andorrà també defensa els interessos de Nervis Villalobos (exviceministre d’Energia veneçolà), Luis Mariano Rodríguez Cabello (exgerent de Pdvsa) i Rosycela Díaz (dona de Salazar).

El recurs d’empara al TC es va presentar en considerar que mantenir el sumari del cas Pdvsa al Gao Ping vulnerava el dret a la intimitat, reconegut a l’article 14 de la Constitució, i els drets a una decisió fonamentada en Dret, al procés degut, al recurs, a la defensa i a la presumpció d’innocència, reconeguts a l’article 10 de la Constitució.

Arguments jurídics

La representació processal dels recurrents no estava d’acord amb el fet que tant la Batllia com la sala penal consideessin que no s’ha vulnerat el dret a la intimitat dels seus clients i que tot i reconèixer que no hi ha cap resolució, ofici o diligència que doni a conèixer l’annexió de la causa seguida contra ells a una altra, l’advocat estava al corrent de l’annexió.

El lletrat, al seu escrit al TC, precisava que com a representació d’uns altres clients tenia coneixement de l’annexió a través de l’altra causa, però manifestava que els lletrats tenen l’obligació i el deure de secret professional, i, per tant, no poden revelar cap fet, document o situació, el coneixement dels quals derivi de la seva professió, tret que existeixi una autorització del client o una decisió d’aixecament motivada per la Junta de Govern del Col·legi d’Advocats.

Considerava que s’havia vulnerat el dret a la intimitat dels recurrents de manera efectiva, ja que l’annexió es va dur a terme sense lliurar un ofici a la causa seguida contra els recurrents, sense aplicar el procediment legalment establert, ni tan sols informar de la incorporació de la seva causa a una altra. Concloïa que l’administració de justícia havia permès que terceres persones alienes als recurrents tinguessin accés a dades sensibles, com poden ser extractes de comptes, domicilis, fotografies o transcripcions de converses telefòniques.

D’altra banda, aquesta annexió no informada també hauria vulnerat diversos vessants del dret a la jurisdicció. En concret, els drets a obtenir una decisió fonamentada en dret, al recurs, a un procés degut i a la defensa, ja que en no existir cap decisió motivada sobre l’annexió esmentada, ni ser part en la causa de recepció, els recurrents no han pogut fer ús dels mecanismes ordinaris i extraordinaris d’impugnació d’aquesta decisió, ni fer valer les seves pretensions al respecte.

Finalment, destacava que es vulnera el dret a la presumpció d’innocència dels recurrents, atès que la causa seguida en contra d’ells es troba encara en instrucció i el fet que s’hagi annexat com a prova de càrrec en una altra causa suposa el seu enjudiciament en l’altra causa.

Raonaments del Constitucional

El Constitucional no admet a tràmit el recurs en considerar, primer, que la petició és extemporània. I segon perquè no veu vulnerats els drets a la intimitat ni a un procés degut en la manera d’actuar de la Batllia i de la sala penal del Superior. Afegeix que en darrer terme, als demandants sempre els restarà oberta la via del recurs d’empara quan s’hagi esgotat totalment el procediment davant la jurisdicció ordinària mitjançant la resolució final, ferma i definitiva.