El metge cubà que ha desertat de la brigada era 'amic' del règim castrista

Dariel Romero és el metge cubà que per una “decisió personal” –segons la terminologia de les autoritats cubanes– ha optat per deixar la brigada mèdica desplaçada a Andorra i se’l situa ja a Espanya. No és qualsevol, és capità de l’exèrcit al seu país i estava ben relacionat amb dirigents del règim castrista. Romero, que en ser militar es considera que ha desertat de la missió encomanada, va marxar juntament amb una jove infermera de la mateixa delegació, amb la qual va començar una relació a Andorra.

La premsa cubana va precisar ahir que amb formació militar i familiars en càrrecs polítics, suposadament va fugir dissabte passat de la brigada cubana a Andorra i era un element clau de la delegació de 39 sanitaris enviats al Principat. La infermera l’acompanya en la seva petició d’asil al país veí, Espanya, on tots dos tenen família. Concretament a la família del militar se la situa a València i un dels supòsit és que tot estava planejat per marxar tan bon punt es va obrir la frontera amb Espanya. Es desconeix quins són els plantejaments, si demanar asil polític a Espanya com a refugiats o intentar travessar l’At­làntic i instal·lar-se als EUA, donant munició als atacs propagandístics des de Washington contra el govern de l’illa caribenya.

Família a l'illa

Metges i infermeres que van tenir l’oportunitat de tenir algun contacte amb ells van explicar que la relació sentimental va començar a Andorra i que probablement ha estat un element també decisiu a l’hora de desaparèixer. El metge no vivia sol a Cuba, on té família amb fills. La infermera és bastant més jove que ell i ambdós han decidit córrer el risc d’una nova aventura. El ministeri de les Forces Armades remarca que el capità Dariel Romero és especialista en anestesiologia i que exercia a l’illa com a cap de servei d’urgències i emergències de l’hospital militar central Doctor Carlos J. Finlay. A Andorra va destacar pel seu nivell, superior al dels seus companys, i també va treballar a l’UCI.

ESPOT TRANSMET TRANQUIL·LITAT DAVANT EL CONFLICTE

Dissabte passat és quan es va saber que tots dos sanitaris no havien tornat a l’hotel i es van disparar les alarmes, encara que des de la delegació cubana el tema va ser portat amb la màxima discreció. El cap de Govern, Xavier Espot, va manifestar ahir que el que ha succeït amb els dos sanitaris cubans “és una anècdota”, en una entrevista a RTVA, i va afirmar que l’executiu desconeix si han marxat del país o no i si han anat a Espanya a demanar asil polític, però que en tot cas “no ha de suposar cap conflicte diplomàtic per al Govern perquè no té cap compromís”. Espot va remarcar que portar la delegació cubana va ser una decisió “sanitària, no política”, i que els professionals havien vingut al Principat a treballar i “no seran perseguits” ni han comès cap delicte al nostre país.

SENSE PASSAPORT

El cònsol de Cuba a Barcelona ha estat el gran controlador de l’estada dels seus compatriotes al Principat. De fet, mitjans d’aquell país van informar que ahir Alain González es va desplaçar a Andorra per tenir una informació directa de la situació. Segons algunes fonts, els 27 metges i sanitaris que són a Andorra s’han quedat sense els passaports com a mesura preventiva per evitar noves fugides que danyin la imatge de règim castrista, tenint en compte que aquesta incidència amb Andorra al centre serà aprofitada per la dissidència cubana i per les autoritats nord-americanes. Des d’aquests sectors s’assegura que la venda de serveis professionals, fonamentalment metges, és una de les principals fonts d’ingressos del govern cubà, que es queda amb almenys el 75% del que paguen en salaris als països de destinació. Els professionals cubans sovint treballen sota forta vigilància, coacció i restricció de llibertats fonamentals. Aquestes condicions han estat denunciades internacionalment com una forma d’esclavitud moderna. Per a Cuba, països i organitzacions amigues, en canvi, és un exemple de solidaritat que països amb més recursos no porten a terme. A més del decomís del salari, quan un cubà deserta és penalitzat sense entrar a l’illa vuit anys o més, fins i tot si tenen família o fills petits. Actualment, a causa de la pandèmia de coronavirus, l’Havana manté uns 29.000 metges a 59 països. Encara que els EUA van demanar que els que contractin els seus serveis paguin directament els metges i no el règim de Cuba, cap país ha fet cas a la petició.