Piqué es blinda contra les retallades salarials

La rebaixa salarial dels membres del Govern i dels càrrecs de confiança de les empreses públiques i parapúbliques deixa exempt el director general del SAAS, Josep Maria Piqué. El Govern va decidir incloure una clàusula a la llei que marca la reducció salarial dels càrrecs electes i de lliure designació de les entitats públiques que en el text inicial no figurava, i que deixa “expressament exclòs d’aquesta reducció salarial el personal que presta els seus serveis al Servei Andorrà d’Atenció Sanitària”. L’única persona afectada dins de l’hospital per la rebaixa que es marca per llei era Piqué, qui, segons fonts consultades, s’hauria negat a acceptar la reducció amb l’amenaça de deixar el lloc de feina. La decisió d’afegir la clàusula s’argumenta per l’experiència del responsable de l’hospital i per la feina feta durant la pandèmia.

És l’única persona que queda sense afectació dels 19 càrrecs de responsabilitat d’entitats dependents del Govern que estan per sobre dels 4.000 euros. En concret, hi ha onze directors de diferents entitats que estan per sobre dels 6.000 euros, és a dir, a la part alta de la graella per a la reducció salarial, sent Piqué el segon que té una nòmina més elevada, per darrere del director general de l’AFA. Malgrat que a les graelles elaborades per l’executiu no s’especifica el salari concret, fonts consultades han indicat que superaria els 12.000 euros. La resta d’alts càrrecs que sí que estaran afectats per la llei, aprovada ahir al Consell General, són els que dirigeixen l’AFA, l’AREB, la CASS, Andorra Telecom, la UIFand, Andorra Turisme, FEDA, UdA, Actua Empresa i Actua Innovació, l’Institut d’Estudis Andorrans, RTVA, el CRAJ, Museand, el fons de reserva de jubilació, CTRSA, la Cimera Iberoamericana i l’Efpem.

Piqué va ser nomenat director general del SAAS el 2016 en substitució de Lluís Burgués per l’aleshores ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany. L’actual responsable de l’hospital havia estat inicialment contactat durant el mandat de Rosa Ferrer per exercir com a director assistencial i sota les ordres de Burgués, però finalment el llavors encara director del Clínic va rebutjar l’oferta. Amb la sortida de Ferrer de l’executiu, les converses es van reprendre amb una altra intenció i també amb un altre salari. Segons les fonts, en un inici se li va oferir a Piqué des del SAAS un sou d’uns 7.000 euros que el Govern de Martí no va acceptar argumentant que la mitjana cobrada pel càrrec rondava els 6.000 euros. Més tard, però, Álvarez Marfany li va fer una oferta que multiplicava per dos la xifra i Piqué va acceptar. Actualment, el director general del SAAS té 69 anys però segueix al càrrec malgrat les normes de jubilació de l’hospital.

Rebaixa salarial dels cònsols

La llei aprovada ahir no afecta els salaris dels cònsols, de manera que han estat els comuns els que han decidit, cadascun per la seva banda, en quin percentatge se’l rebaixaven. Canillo aplicarà un 15% als cònsols i un 10% als consellers, mentre que Ordino farà una rebaixa del 15% a tots els membres comunals. Andorra la Vella treballa en una reducció d’entre el 10% i el 20%, encara per determinar. En el cas dels càrrecs comunals, el PS va aprovar una retallada d’un 10% del salari, independentment de la decisió de cada corporació. Sant Julià i la Massana faran la rebaixa seguint els percentatges que marca la llei aprovada al Consell, mentre que el comú d’Encamp encara no ha pres cap decisió.

MENYS DE 200.000 EUROS D'ESTALVI AMB ELS SALARIS

La llei que marca la reducció salarial dels càrrecs electes i de lliure designació de les entitats públiques deixa clar que la rebaixa, que afecta les nòmines des del juny fins al desembre, només inclou els salaris superiors als 4.000 euros. A partir d’aquí, la reducció va per trams i només afecta la part del salari que supera aquesta xifra. D’aquesta manera, entre els 4.000 i els 5.000 euros es rebaixarà un 25% –sobre la part que superi els 4.000, de manera que si es cobra 4.200 la rebaixa serà de 50 euros–. Fins als 6.000 la reducció serà del 30%, fins als 7.000 del 35% i en el cas dels sous superiors, un 40%. Aquests canvis en els trams que s’havien marcat inicialment faran que la xifra de 200.000 euros que el Govern havia calculat que obtindria de la rebaixa salarial sigui inferior.

SENSE DIÀLEG

Eduard Piera - Andorra la Vella Els grups de la majoria i el PS continuen sense trobar-se. Així es va constatar en el ple del Consell General celebrat ahir. I de manera particular, en la proposició de llei que els socialdemòcrates van presentar per tal de modificar la segona Llei òmnibus, concretament les mesures que fan referència als autònoms. En un debat que va ser més assossegat que en altres ocasions, es va constatar, un cop més, la divergència de criteris. Així doncs, el president del grup socialdemòcrata, Pere López, va fer més un posicionament polític que una defensa del text legislatiu que va presentar. El líder del PS també li va recordar al cap de Govern, Xavier Espot, que “quan es va tramitar la segona Llei òmnibus ens va dir que allargava la mà per tal que poguéssim parlar de tot”, i va afegir que “han passat dos mesos i una mica més i encara no ens ha fet ni una sola trucada; només algun missatge col·lectiu amb la resta de presidents dels grups parlamentaris”, i va acabar dient que “aquesta no és la manera de fer grans consensos”. Qui va replicar en primera instància López va ser el ministre de la Presidència i d'Economia, Jordi Gallardo, que li va etzibar que “vostès, els socialdemòcrates, amb la presentació d’aquesta proposició de llei, han tingut l’oportunitat de fer allò que tant ens critiquen als altres: parlar”. Gallardo va argumentar la seva resposta tot afirmant que “vostès la van presentar sense parlar amb ningú, sense dir res. I com diu vostè, no van enviar ni un trist missatge per dir que ho feien”. El ministre va afegir que “si ho haguessin fet, l’hauríem pogut entrar en el tràmit d’extrema urgència. Però avui, una part de les mesures que vostès reclamen ja estan aplicades amb la tercera llei i amb els reglaments”. D’altra banda, López i el president del grup de CC, Carles Naudi, també van tenir la seva habitual enganxada. El socialdemòcrata va afirmar que “sort que hi havia el PS per donar veu i forçar canvis en les mesures dels autònoms, que no havien previst. Així doncs, Naudi li va replicar a López que “té l’habilitat de portar sempre el debat a la confrontació; dels bons i dolents, com si la resta no volguéssim el millor per a Andorra”.