Els monitors de gimnàs, molestos per com se'ls ha aplicat l'ERTO

Els monitors dels centres esportius estan molestos per com se’ls ha aplicat l’ERTO. En el col·lectiu hi ha diverses variants de contractes però els que més han patit són els que tenen un sou que depèn de variables. Aquest és el cas de la Núria [nom fictici], que explica que “al contracte tinc estipulades 10 hores fixes de classes dirigides i la resta d’hores me les he de buscar amb entrenaments personals, i són precisament aquestes les que han considerat variables i no s’han tingut en compte a l’hora d’aplicar l’ERTO”. En aquesta línia, valorava que “quan el teu sou depèn de variables, no te les poden treure” i afegia que “entenc que si treballes al banc, tens un sou de 2.000 euros i perceps comissions de la venda d’un producte, Govern no se’n faci càrrec. En el nostre cas, s’hauria d’haver fet una mitjana anual del sou”.

Però la Núria es va trobar amb un altre problema a l’hora de cobrar el mes de maig: “Quan em van dipositar l’ERTO vaig veure que alguna cosa no quadrava.” La Núria esperava que se li ingressés el seu sou corresponent a les seves hores fixes, que és de menys de 680 euros perquè “no arriba al sou mínim”. Però no va ser així: “A banda de treure’m les 25 hores que van considerar variables, de les 10 fixes van fer una regla de tres en la qual els ha sortit que cobro 18 euros l’hora i que, per tant, si en fes 40 a la setmana, tindria un sou de prop de 3.000 euros. I m’han aplicat la reducció corresponent a aquesta franja”.

“Ens han fet una doble reducció: ens han tret les variables i ens han aplicat una reducció de sou en les poques hores que tenim fixes”, aclareix. Així doncs, al maig la Núria va cobrar 250 euros per part de Govern i una mica més per part del gimnàs on treballa. “Al meu home l’han fet fora de totes les feines amb la crisi del coronavirus, a casa som cinc i a mi m’ingressen 250 euros”, reiterava per apuntar que “sort que només hem estat a l’ERTO un mes, que tenia estalvis i que la meva mare ha pogut ajudar amb la seva pensió, si s’hagués allargat més no sé com ho hauríem fet”.

L’Èric, però, té un sou que depèn al 100% de les classes personals que fa, és a dir, en el seu contracte no s’estableixen unes hores fixes. El sou que va percebre el mes de maig entre Govern i l’empresa no arriba als 350 euros. “L’executiu va assegurar un salari mínim i després no ha estat cert”, va comentar i indicava que “encara estic esperant que m’expliquin el perquè d’aquest import”. “La incertesa és el pitjor que et pot passar en una situació com la que hem viscut i ara hi ha molta gent que té por de parlar de com han anat les coses o de demanar explicacions perquè han acomiadat la meitat del personal arran de la crisi sanitària”, detallava.

El cas de l’Albert és encara més delicat perquè no es va poder acollir a cap ajuda “segons la llei, qui treballa per hores no té opció a ERTO”. Ell va perdre la seva feina fixa el 2008 i amb el temps tot el seu sou es va convertir en feines per hora: “Treballava a set centres diferents per poder tenir un sou decent”. Tot i això, explicava que, amb l’arribada de la pandèmia, “m’han rescindit un contracte al comú, m’han acomiadat d’un gimnàs on feia vuit anys que treballava i ara només estic a dos centres”. “No sé quant temps podré suportar aquesta situació, la reducció salarial s’està menjant els meus estalvis”, confessava. Durant les últimes setmanes ha fet classes particulars a domicili que l’han ajudat a fer més sostenible la situació.