Govern rebutja una formació més curta per als nous batlles

La falta de batlles és un problema evident i, malgrat la convocatòria vigent per cobrir cinc noves places, el cert és que tot just arrenca i que passaran mesos abans els nous jutges de primera instància siguin operatius. En aquesta situació s’emmarca la proposta que el Consell Superior de la Justícia (CSJ) ha traslladat al Govern i el grup parlamentari de Demòcrates i que ha estat rebuda amb una negativa: la possibilitat d’escurçar el temps de formació dels nous jutges abans no s’incorporen plenament a la carrera judicial. Un termini que ara és de mínim un any en què són considerats (i remunerats) batlles en pràctiques. Aquest termini es redueix a sis mesos per als qui hagin exercit d’advocat o de secretari judicial durant un període mínim de tres anys. La petició del CSJ pretenia que els nous batlles fossin plenament operatius abans, suggerint que tinguessin una mena de guia a la Batllia. Però se’ls ha respost amb un no rotund, entenent que el temps estipulat és el necessari per preparar-los abans no ocupin les funcions. Una falta de sintonia evident entre ambdues parts.

La decisió de no renovar la batlle Núria López ha agreujat la falta de mitjans a la primera instància judicial. Segons fonts coneixedores, però, els propers dies tornaria de la baixa la batlle Azahara Cascales. No obstant, també afegien que ocupa una plaça a la batllia especialitzada i que el problema més greu es troba en la instrucció ordinària. Ara són quinze les persones que han començat el procés per fer-se amb una de les cinc places (dues de les quals de reforç) de batlle a concurs, una oposició que va quedar aturada pel coronavirus i que s’ha recuperat, amb dues places més, amb l’aixecament de les restriccions sanitàries. I és que l’aturada per la pandèmia ha agreujat encara més el col·lapse judicial. El concurs tot just està en la primera fase, la de les proves psicotècniques, que es tanca al juliol. Al setembre arrencarà la següent, la d’oposició, amb les proves de caràcter teòric i pràctic. D’aquí sortiran els cinc batlles en pràctiques. Per tant, pot passar ben bé més d’un any abans que no entrin a la carrera judicial malgrat que entre els quinze aspirants hi hauria ja persones amb formació jurídica i que, per tant, podran començar a tractar afers judicials de manera més ràpida.

La situació de col·lapse ha provocat les queixes formals de batlles i magistrats del Tribunal de Corts al Consell Superior per la falta de mitjans i la incidència que això té en la qualitat de la feina. La decisió de no renovar López ha atiat la polèmica i el malestar a l’edifici de les Columnes mentre que l’òrgan de govern de la justícia denuncia que és víctima d’atacs “interessats”.

EL CSJ DENUNCIA UNA CAMPANYA DE DESPRESTIGI

El Consell Superior de la Justícia va denunciar que hi ha una campanya de desprestigi i desinformació sobre la institució. A més a més va lamentar que algunes de les informacions aparegudes els darrers dies poden causar inestabilitat i afectar la credibilitat de la justícia del país, posant fins i tot en qüestió la independència i el bon funcionament de la mateixa Administració de Justícia. Així mateix, el Consell va voler condemnar aquest tipus d’actuacions que van contra el bé comú. D'altra banda, la institució va recordar que totes les decisions les prenen de manera col·legiada, seguint els mandats que els atorga la Constitució i que moltes d'aquestes actuacions són de caràcter "indelegable". Pel que fa als salaris que perceben, el Consell va afirmar que ja li havien traslladat, en la reunió del passat 19 de maig, tant al cap de Govern, Xavier Espot, com a la ministra de la Funció Pública, Judith Pallarès, la seva predisposició a assumir una rebaixa d’aquests, com a mostra de solidaritat, pensant en el moment que estaven passant les arques de l'executiu.