Lluita judicial per Loki

El demandant cuidava Loki però no era guia caní. Així que, quan un agent de la secció va pedre el seu gos i en va necessitar un altre, Loki va canviar de mans. L’agent cuidador va considerar que la decisió de la direcció de la policia no era conforme a la normativa i la va acabar portant als tribunals argumentant que l’ordre del director del cos no estava motivada ni justificada en les necessitats del servei, que era una actuació administrativa i havia de tenir forma i procediment legal mentre que a ell se li va comunicar verbalment i que amb la pèrdua del gos havia deixat de percebre un complement salarial sense que se li motivés degudament. L’agent de policia ha portat la lluita fins a la sala administrativa del Tribunal Superior però amb poca fortuna. La segona instància ha dictaminat el mateix que la Batllia, que no hi ha cap irregularitat en el canvi de cuidador del gos policia ni en la pèrdua de la retribució salarial extra.

En relació amb el fet que se li comuniqués la decisió verbalment, la sentència de la sala indica que malgrat que els actes administratius s’han de produir “de forma general” en forma escrita, aquesta norma admet excepcions com ara l’obligació d’obeir les ordres i instruccions dels caps o superiors que recull la Llei del cos de policia en l’article 36. Per tant, l’ordre del director en relació amb el gos que, recorden els magistrats, era propietat de l’administració, no exigia que es formulés per escrit per ser vàlida. La resolució admet que una ordre negre sobre blanc estaria més fonamentada però, a continuació, afegeix que el demandant va rebre les explicacions necessàries: havia de tornar Loki a les caneres de la policia perquè se n’ocupés un agent de la secció canina al qual se li havia mort l’animal amb el qual treballava i necessitava un substitut. Per cuidar el gos, el demandant rebia un complement salarial que, en conseqüència, va perdre. Aquest és el segon punt de litigi. La resolució del Superior apunta que es tractava d’una prima que percebia per compensar-li que tingués la custòdia i la cura de l’animal i no pas un complement associat a l’especialitat de l’agent o bé corresponent al lloc de treball. En conseqüència, quan va deixar de fer la tasca que tenia encomanada havia de deixar de cobrar l’extra. “Es tracta d’una indemnització per raó de servei, que no té naturalesa de retribució consolidada, sinó que decau automàticament quan desapareix el que la va generar”, conclou la resolució judicial. La lluita per Loki s’ha saldat amb sentència ferma.