Andorra pagarà 4.677 euros anuals per ser membre de l'FMI

Andorra tindrà una despesa financera anual de 4.677 euros per entrar al Fons Monetari Internacional (FMI) quan es converteixi en membre de ple dret de la institució internacional, que el Govern preveu que sigui a l'octubre, segons ha anunciat el ministre de Finances, Eric Jover. L'entrada a l'entitat exigeix a més fer un dipòsit de 266.500 euros que queden bloquejats als bancs del país a nom de l'FMI i que computen com a reserva i es recuperen en cas d'abandonar la institució segons les condicions que s'han fixat des de l'organisme en les reunions que s'han fet per valorar l'economia i establir els imports que li corresponen a Andorra.

La quota que l'FMI ha fixat per a Andorra és de 101,6 milions dels quals només s'han d'aportar un 25%, uns 25 milions, sis mesos després de l'adhesió i que es poden agafar dels mateixos fons que l'organisme atorga a cada país quan entra a l'entitat. Jover ha explicat que la institució adjudicarà al Principat tres mesos després d'entrar-hi una bossa del 43% de la quota total i ja es preveu que es puguin fer servir per pagar el 25% que ha de quedar dipositat a la seu de Washington. Una quantitat que Jover ha especificat que no es considera una despesa si no una reserva a l'estranger. La resta de la quota, uns 75 milions, no s'ha d'arribar a abonar sinó que s'ha de fer una "promesa de pagament" per si algun dia la institució obliga a fer-la efectiva. Aquesta exigència es concretaria en el cas que Andorra tingués moneda pròpia i que hi hagués problemes de canvi monetari que obligarien a fer una injecció de divises però Jover ha recordat que el Principat forma part de l'espai de l'euro i no se li faria aquesta petició. L'altre escenari que portaria fer el pagament dels 75 milions seria en el cas que l'economia estigui en una situació molt positiva i que l'FMI demanés a Andorra aportar-los per donar crèdits a d'altres països. El ministre ha puntualitzat que l'organisme financer ja ha fet saber al Govern que el país no es troba en aquesta situació d'aportar fons, que només hi ha 52 integrants de la institució que ho fan, que el màxim que correspondria serien uns 15 milions i que quan es deixen aquests diners hi ha remuneració en forma d'interessos. I en l'hipotètic cas que es deixi diners per donar crèdits es recuperen de manera immediata sense penalització si hi ha necessitat interna per una crisi al país.

El ministre ha remarcat que la intenció de l'executiu és completar el procés abans de l'assemblea general de l'FMI de l'octubre per poder ser-ne membre en aquell moment. La situació actual és que Andorra ha acceptat la quota proposa per la institució en la reunió de consell de ministres i ara l'FMI ha de fer l'informe final que ha d'analitzar la direcció executiva i validar-lo per fer-lo arribar a la junta de governadors. Una vegada aquest pas es concreta passa de nou el procés a mans d'Andorra que ha d'acceptar els termes del conveni i portar-lo amb el projecte de llei que l'acompanyarà al Consell General. El titular de Finances ha destacat que es demanarà fer el tràmit parlamentari per la via d'urgència per poder ser a temps de presentar l'instrument de ratificació del conveni abans de l'octubre i fer possible que Andorra esdevengui membre de l'FMI. I ha precisat que vol comptar amb la complicitat de les diferents forces del Consell per agilitar els tràmits i concretar l'adhesió ja que si es fa abans de l'octubre es pot gaudir d'unes condicions específiques millors que si es fa amb posterioritat quan es podria gaudir només d'unes condicions més generals.

Eric Jover ha recalcat que el Govern no té intenció de demanar diners per finançar dèficit a l'FMI però si vol tenir la "xarxa de seguretat" que suposa formar part de la institució. El secretari d'Estat Marc Ballestà ha recordat que per ser-ne membre es pot gaudir d'assessorament contra el blanqueig, de formació en temes d'estadística, d'ajuda tècnica per a la supervisió financera i per elaborar la política pressupostària i fiscal, a més d'aconseguir reputació i homologació internacional.

Jover ha atribuït les reticències que han existit per entrar a l'FMI al fet que quan es demana finançament a un banc es fixa només un tipus d'interès i quan es sol·licita l'ajut d'aquesta institució a més de l'interès es fixen una sèrie de condicions que s'han de complir en la gestió econòmica al país.