Els sanitaris cubans arriben a l'illa

Els sanitaris cubans ja ha arribat a l'illa. La brigada mèdica ha arribat a les 3.10 hores de la matinada (21.10horade Cuba), on han estat rebuts a la terminal 5 de l'aeroport de l'Havana amb l'himne del país. Així mateix, el president Miguel Mario Díaz-CanelBermúdezels ha donat la benvinguda pervideoconferència, qui els va explicar que tenia la carta que el cap de Govern, Xavier Espot, els hi va enviar sol·licitant la seva ajuda. "I al final manifesta la màximagratitudi l'afecteper l'esforç que han realitzat els nostres compatriotes membres de la BrigadainternacionalHenryReeve". El President de la República va destacar la valoració positiva que ha fet públicament el Govern d'Andorra de la tasca dels sanitaris cubans i "l'altruisme i solidaritat que s'enfronta a l'egoismeneoliberal".

Cuba s'espolsa la taca de la deserció

“Són decisions personals i s’han de respectar.” Aquest és el missatge que va repetir com un mantra el cap de la brigada mèdica de Cuba, Luis Enrique Pérez Ulloa, amb referència a la deserció de l’anestesista i militar Dariel Romero i la d’una infermera que també va formar part de l’expedició caribenya al Principat. En declaracions al Diari en el seu darrer dia d’estada al país, Pérez Ulloa va treure ferro a l’abandonament de dos companys dels quals s’ha perdut el rastre des del 20 de juny passat.

“Hi ha hagut dos professionals que a sol·licitud pròpia van decidir no tornar a Cuba, però això no entela el treball d’una brigada que està molt contenta per haver complert el seu deure durant tres mesos”, va manifestar Pérez Ulloa, qui va lloar la “irreprotxable” tasca dels dos desertors durant la seva estada a Andorra. “Ells van decidir marxar al final de la missió, no ho van fer a la meitat”, va excusar el doctor en un discurs en què, almenys de portes cap enfora, no va proliferar cap retret envers els dos professionals fugats.

De fet, Pérez Ulloa va confirmar que l’abandonament dels dos sanitaris va agafar desprevinguda la brigada, ja que va assegurar que en cap moment van expressar les seves intencions. “Jo me’n vaig assabentar després, quan vam començar a recomptar, però no és la nostra responsabilitat anar preguntant a la gent què farà”, va declarar. “La mala notícia seria que haguéssim tornat a Cuba i que la situació a Andorra estigués pitjor”, va esgrimir.

Asil polític i rastre dels fugats

En la línia de restar transcendència al fet, Pérez Ulloa va assenyalar que “en el 99% dels casos el desig de tota la brigada és tornar a Cuba”. ”Jo he estat a missions a l’Amèrica llatina i és la primera vegada que m’ha succeït una situació com aquesta”, va argumentar. Preguntat per la possibilitat de sol·licitar asil polític, el cap de la brigada va descartar aquesta tesi com una de les motivacions de la deserció. No obstant això, segons les dades publicades dilluns passat per l’Oficina europea de suport a l’asil, almenys hi hauria 734 cubans que han sol·licitat asil en qualsevol territori de la zona Schengen durant el 2020, la majoria concentrats a Espanya. Precisament, només el 2019, un total de 1.732 cubans van sol·licitar asil al país del sud, segons les dades facilitades pel ministeri de l’Interior espanyol.

Sobre aquesta qüestió, les autoritats consulars tampoc van tenir constància de la fugida i els intents realitzats per contactar amb ells, almenys fins ahir, han estat infructuosos. De fet, fonts properes a la diplomàcia cubana van apuntar que Dariel Romero podria trobar-se a Dénia (Alacant, Espanya) on hi resideix algun familiar, mentre que en el cas de la infermera tindria lligams amb Itàlia. Amb tot, el gruix de la família del facultatiu de l’Havana es troba al país caribeny, territori que Dariel Romero i la infermera desapareguda no podran tornar a trepitjar en els propers vuit anys, tal com estableix la legislació interna de Cuba. Segons les fonts consultades, aquesta normativa s’aplica perquè és el “període necessari” per tornar a formar un metge cubà que pugui ser enviat a l’estranger en una brigada mèdica, alhora de servir com a càstig per al desertor.

En darrer lloc, pel que fa al paper del cònsol de Cuba a Barcelona, Alain González, el cap de la brigada va negar que “en cap moment” hagués decomissat els passaports dels integrants de la brigada i es va desprendre en elogis respecte a la seva figura. “El cònsol ha estat al nostre costat de manera permanent, ha estat el col·laborador número 40 de la brigada”, va subratllar.

"TREBALLAR ALTRUISTAMENT NO ÉS ESCLAVITUD"

Un altre dels aspectes que ha generat més incògnites amb relació a la brigada mèdica cubana són les seves condicions laborals, i més particularment econòmiques, per les quals han desenvolupat la tasca sanitària a Andorra, emmarcada en la confidencialitat d’un conveni signat entre ambdós països. Sobre aquesta qüestió, Pérez Ulloa va mostrar-se evasiu en les respostes i va apel·lar, un cop més, a l’esperit solidari de la revolució castrista. Amb tot, el cap de la brigada va reconèixer que els integrants de l’expedició han rebut un “estipendi” d’acord amb el salari que perceben a Cuba, tot i que no va concretar si l’han percebut directament ells o les seves famílies. Igualment, durant el seu discurs, Pérez Ulloa va manifestar que “treballar altruistament per salvar vides humanes no és esclavitud”, en al·lusió a les pressions exercides pels Estats Units, que han posat en el punt de mira els països receptors de la cooperació caribenya. “A nosaltres no ens interessa el salari. Aquí no hem gastat res i no necessitem diners per viure perquè a l’hotel no hem tingut cap despesa”, va sentenciar Pérez Ulloa.

LA BRIGADA MÈDICA CUBANA INICIA EL CAMÍ DE RETORN A L'HAVANA

MADRID. L’ambaixador de Cuba a Espanya, Gustavo Machín, va acudir ahir a l’aeroport de Madrid Barajas-Adolfo Suárez per acomiadar-se dels 21 professionals sanitaris que a la tarda van agafar un vol en direcció l’Havana, on s’espera que rebin un seguit de reconeixements governamentals per la tasca sanitària realitzada durant tres mesos al Principat.