pandèmia mundial
Govern descarta paralitzar el país si hi ha un nou brot
El Govern descarta la possibilitat de tancar empreses i comerços si hi ha una nova expansió del coronavirus
El pic de la pandèmia ha passat però s’han de mantenir les mesures de protecció i no abaixar la guàrdia. Aquesta és la consigna en tots els països davant d’un possible rebrot de la Covid-19 que ningú pot pronosticar si passarà, i menys quan. Andorra és conscient que l’economia no podrà suportar un altre cop com el que s’ha viscut, seria letal per al país, en realitat cap territori té suficient fortalesa per repetir una experiència tan amarga en l’àmbit humà i econòmic.
Ningú vol pensar en un hivern sense temporada d’esquí, sense turisme i amb botigues tancades. Aquest escenari està completament descartat pel Govern, que creu que un rebrot ara seria molt diferent per diferents motius: l’experiència acumulada, el material sanitari disponible i l’aprenentatge de la població, que sap a què s’enfronta. Evidentment aquesta possibilitat està sobre la taula del ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, que ja està treballant sobre aquest supòsit que, tot s’ha de dir, és una possibilitat.
El que és segur és que l’activitat econòmica continuarà. Les empreses no tancaran i s’hauran de seguir extremant les mesures de precaució. És el que en argot científic s’anomena “confinament quirúrgic”, menys generalitzat, que consisteix a identificar les persones més vulnerables i de major risc, així com la gent gran, i mantenir-les novament aïllades per evitar contagis que podrien ser molt greus, en alguns casos mortals.
RESPIRADORS
El ministeri dona per fet que davant un rebrot important el país està preparat per fer-hi front. La pandèmia va arribar amb 17 respiradors a l’hospital, ara n’hi ha 45 –entre els adquirits, els que hi havia i els recuperats–, i la capacitat de recursos és més gran. El ministeri està convençut que si hi ha rebrot no serà el mateix, com si fos una muntanya russa, on la primera baixada és la pitjor i després tot està més controlat.
Martínez Benazet s’hi va referir al Consell General de dijous passat. El titular de Salut va explicar que s’estan elaborant els plans de contingència de forma transversal, així com els indicadors d’alerta per canviar d’una posició a una altra. També s’està dissenyant la resposta amb els cribratges.
Sobre la protecció dels professionals del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària, aviat serà presentat el pla de contingència per dimensionar de forma multifuncional els dispositius que poden servir quan hi ha Covid i quan no n’hi ha. A la unitat CMA es farà cirurgia en èpoques sense coronavirus, però alhora es por convertir en una segona UCI.
La idea és que en lloc de contractar metges intensivistes, siguin anestesistes per donar suport quirúrgic en època Covid. S’ha previst un estoc de reserva mínima de material de protecció per a tot el país, sigui personal sanitari o població, i només falta protecció de davantals.
CONVENI COL·LECTIU AMB ESPECIAL ATENCIÓ ALS AUXILIARS D'INFERMERIA
Un altre aspecte important és l’accés ràpid al diagnòstic, i per aquest motiu s’estan dissenyant amb el Col·legi de Metges els protocols d’indicació de les TMA, de manera que els professionals que atenguin els pacients tinguin una resposta ràpida. Un altre punt destacat és un programa psicoemocional per respondre a la pressió assistencial. També es restitueix la partida pressupostària a la qual havia renunciat el SAAS, i paral·lelament s’està negociant un conveni col·lectiu amb especial sensibilitat per als auxiliars d’infermeria, els més desfavorits tot i que tenen un paper clau en l’atenció a les persones. Un altre aspecte que està a la carpeta de Martínez Benazet és restituir una carrera professional moderna que permeti progressar en el temps en lloc d’una paga extraordinària que portaria un increment puntual de la retribució. De fet l’OMS ha llançat un advertiment molt preocupant. L’entitat sanitària internacional adverteix que el coronavirus pot seguir un patró semblant a de la grip espanyola: “Va descendir a l’estiu i va tornar ferotgement al setembre i octubre, causant 50 milions de morts durant la segona onada.”