La Fiscalia vol adequar als adults el protocol de menors víctimes d'abús

El ministeri fiscal considera que és necessari adequar el protocol de protecció als infants i adolescents víctimes d’abús sexual a les persones majors d’edat. “No hi ha cap protocol d’actuació enfocada a la prevenció de la revictimització en els adults que han patit agressions sexuals, ni a Andorra ni als països veïns”, van indicar. Per aquest motiu afirmen que s’ha de realitzar una anàlisi de les noves mesures adaptades en protecció pels menors, “per observar si es poden aplicar a les persones majors d’edat o si és necessari buscar altres metodologies per assegurar que durant les declaracions no sofreixen l’efecte doble víctima”.

En aquest sentit, van manifestar que fins al moment els òrgans instructors dels casos han establert petites actuacions que “protegeixen” l’afectat en la mesura del possible. “Durant la investigació del cas i el procés judicial evitem la confrontació visual entre la víctima i l’imputat, sempre que ho demani la persona afectada”. Així, van exposar que entre les mesures més habituals també es troben la utilització d’un biombo o la separació dels presents en sales en el moment de la declaració. Malgrat va destacar que tot i aquestes mesures de prevenció els majors d’edat “ara mateix tenen un risc més alt de sofrir danys col·laterals, com per exemple traumes després de l’agressió”.

D’aquesta manera, van considerar que l’aplicació del nou protocol d’actuació en infants i adolescents és un “gran avenç”. “És cert que la situació és la mateixa per a un menor que per a un adult, però vam decidir treballar tots conjuntament per evitar en la mesura del possible que els infants, que són més vulnerables, no haguessin d’explicar reiteradament els fets i reviure aquells moments traumàtics”, van detallar. Així, el ministeri fiscal va posar en relleu que “les metodologies de la jurisprudència han d’anar millorant en el temps per donar més garanties i seguretat als afectats i als acusats”. I va comentar que “en molts casos la víctima és el factor oblidat de la justícia, es protegeix més la privacitat de l’acusat que el de la persona que ha patit els fets”.

El paper de la fiscalia

La funció de l’acusació pública en els delictes relatius a les agressions i abusos sexuals és primordial per al bon desenvolupament del procediment de la investigació, en els quals les circumstàncies inicials es basen en les declaracions de l’acusat i la víctima. “En el moment en què ens arriba un cas iniciem tots els tràmits pertinents per verificar i corroborar si els fets” són reals, van explicar. Així, juntament amb el cos de policia i la resta dels instructors del cas posen en marxa els mecanismes necessaris per crear un dossier consistent amb el qual el tribunal pugui analitzar i valorar la situació, ja que “finalment són els magistrats els qui decideixen si condemnen o absolen”.

No obstant això, des de la Fiscalia van ressaltar que no sempre els casos acaben en una vista oral. “Nosaltres valorem diversos factors, com per exemple la revisió del metge forense i, sobretot, tenim en compte la consistència de la declaració de la víctima, la qual pot ser estable i mantenir-se en el temps o variar i evidenciar que alguna cosa no quadra en la narració dels fets”, van argumentar. D’aquesta manera, van indicar que “si no hi ha suficients indicis previs per judicialitzar el cas, no realitzem cap acusació”.

Tanmateix, des del ministeri públic, van ressaltar que per poder tractar els casos d’abusos i agressions, així com d’altres temàtiques, “realitzem diverses formacions anuals per obtenir més bagatge i ser més precisos i verídics en les qualificacions”. Tanmateix, van posar en relleu que les condemnes proposades per la Fiscalia no només es basen en el codi penal que les regularitza. “A banda de regir-nos en els anys de pena que tipifica el codi penal també tenim en compte si l’acusat és reincident en delictes d’aquesta tipologia i quina mena d’antecedents penals té”, van exposar des de la Fiscalia.