El rellotger d'Encamp

L’històric rellotger i sardanista Jaume Casadevall va morir ahir a l’edat de 100 anys. Natural de la gironina localitat de Cornellà de Terri, Casadevall es va instal·lar a Encamp el 1957, després de passar la guerra civil espanyola amb 18 anys i poder sobreviure a un camp de concentració. Vidu de Pepita Medrano i pare de 6 fills, el Josep, l’Aurora, la Trini, la Conxita, l’Enric (actual president del Consell Superior de la Justícia) i la Isabel.

A la parròquia encampadana és on va obrir primer un taller per arreglar rellotges i, posteriorment, també hi va instal·lar una rellotgeria. Conegut com el rellotger d’Encamp va començar a una prolífica carrera cultural, dirigint la coral de la parròquia durant uns anys gràcies als seus coneixements musicals, ja que tocava la trompeta i el flabiol. Hi participaven tant dones com homes a qui els agradava cantar, entre les quals hi havia les seves filles. I més endavant, en jubilar-se, va ser quan va estudiar harmonia a través d’un curs per correspondència i es va endinsar en la composició musical, més concretament en la de sardanes inspirades en el Principat com Andorra, Comapedrosa, El mirall d’Encamp o El riu Valira. El seu amor pel país que el va acollir va quedar plasmat en moltes d’aquestes obres, que gran quantitat no es van registrar. Per la seva tasca cultural, el 2014 va rebre el premi Àgora. Tot i això, Jaume Casadevall no va perdre mai el que havia sigut el seu ofici, fer de rellotger, i fins fa ben pocs mesos encara va reparar rellotges antics, d’aquells que tenien mecanismes els quals són desconeguts per a moltes persones que avui es dediquen al món de la reparació de rellotges.

En aquest sentit, cal destacar que els que el coneixien destacaven que “no podia veure un rellotge aturat” i sempre s’oferia a reparar-los. Casadevall va ensenyar la professió a l’Enric i el Josep, que ja aquests anys el van ajudar en les reparacions de rellotges de paret. I no menys important va ser la seva tasca fent que funcionessin com un rellotge, mai millor dit, diversos campanars com el de la localitat catalana de Peralada.