Besolí reclama a Espanya una indemnització de 2,1 milions

L'empresari lauredià Joan Besolí ha interposat una demanda de responsabilitat patrimonial per reclamar a l'Estat espanyol una indemnització de 2.152.924 euros pels dos anys que va passar en presó preventiva. Besolí va ser finalment jutjat i absolt per blanqueig de capitals. L'ex conseller del comú de Sant Julià de Lòria reclama 200.000 euros per dany reputacional, 360.000 per l'afectiu i un milió d'euros pel psicològic. Sobre aquest últim aspecte, la defensa recorda en un comunicat que el fill de Besolí va quedar en cadira de rodes quan ell va ingressar a presó i no va poder visitar-lo fins "molts mesos després". En concepte de dany emergent per les despeses derivades de l'empresonament reclama 212.924 euros i per la pèrdua d'ingressos 400.000 euros.

Besolí va ser empresonat i jutjat conjuntament amb l'expresident de l'FC Barcelona Sandro Rosell, que també va ser absolt. L'empresari català reclamar a l'Estat espanyol més de 29 milions d'euros pels dos anys en presó preventiva. Rosell ja va interposar una querella contra la magistrada que el va mantenir en presó preventiva, Carmen Lamela, i ja va anunciar que ultimava la demanda contra l'Estat. Una sentència del Tribunal Constitucional (TC) va obrir la porta a la indemnització de persones que havien estat empresonades i després absoltes.

Segons el comunicat, la demanda es presenta per la "indeguda" presó preventiva que es va allargar 645 dies. La reclamació total de Rosell ascendeix a 29.754.465,02 euros. D'aquests, 405.000 euros són per dany reputacional, 200.000 per dany psicològic i 320.000 per dany afectiu. S'hi sumen 28.062.950 euros per lucre cessant derivat de la pèrdua de negocis i 766.465,02 euros corresponents a despeses derivades de la situació de presó.

La demanda basa els seus càlculs en un informe pericial d'un catedràtic en Economia de l'Empresa i s'han establert "amb rigor, assumint criteris jurisprudencials actuals i amb prudència, declinant reclamar per aquells conceptes indeminitzatoris que no reuneixin els requisits formals".

Segons el comunicat, Rosell desitja en tot moment evitar que les conductes "antijurídiques" de servidors públics repercuteixin negativament en els contribuents i per això reclama que siguin aquests servidors els que amb el seu patrimoni personal l'indemnitzin.