Un 18,6% dels votants afirma que la classe política incompleix el que diu

Una quarta part de les persones que van decidir exercir un vot blanc (26,8%) o nul (25,1%) en el passat cicle electoral ho va fer perquè no els agradava cap de les opcions que es presentaven. Així ho va confirmar l’enquesta de satisfacció política del CRES. Igualment destacable, en aquest sentit, és la desafecció política que sentien aquests electors. Concretament, entre els vots en blanc el 24,7% van expressar que ho feien perquè no creien en la política ni en cap dels seus partits i el 18,5% afirmaven que cap de les formacions polítiques que es presentaven li generava prou confiança per donar-los el seu vot. Entre els nuls, destacaven amb un 18,6% aquells que afirmaven que la classe política no compleix el que diu i que es preocupaven només per ells mateixos.

D’altra banda, cal destacar que més d’un 60 per cent dels residents van seguir els debats electorals a través de la ràdio i la televisió en el passat cicle electoral segons l’enquesta d’opinió feta pel CRES. No obstant això, hi ha una diferència de gairebé set punts entre l’interès suscitat per la contesa a escala nacional vers la de les passades comunals. Concretament, a les eleccions de l’abril del 2019, les entrevistes als candidats i els debats electorals van ser seguits pel 67,6%, mentre que en les comunals del proppassat mes de desembre el seguiment va baixar fins al 60,8%. Entre els enquestats, també hi va haver un 25,6% que van afirmar que no havien vist cap entrevista ni cap debat en cap de les dues conteses electorals.

Sobre el contacte amb els polítics, la majoria va afirmar que no van rebre cap dels candidats a casa seva en les dues eleccions. Aquesta situació fa referència al que popularment es coneix com el porta a porta, i que és una pràctica habitual entre la classe política del país. No obstant això, només un 14% dels enquestats pel CRES van afirmar que algun dels candidats a les passades eleccions generals els va visitar a casa seva. La xifra creix en les passades comunals, fins al 22,7%. Tanmateix, cal tenir en compte, però, que les eleccions a casa comuna sempre tenen un component més personal.

Entre els votants que van exercir el seu dret a la batllia en les passades eleccions generals, un 38,1% van afirmar que ho feien perquè era més còmode i pràctic. No obstant això, el 19,5% van afirmar que havien pres aquesta decisió perquè era més anònim, i també perquè no els agradava trobar-se els polítics que hi ha als col·legis electorals els dies d’eleccions. A les comunals, la xifra de augmenta fins al 41,6%, mentre que la de no trobar-se polítics creix fins al 23,3%. Finalment, la tercera causa per votar la batllia és que l’elector no podiar anar a votar el dia de les eleccions.

MANCA DE DOBLE NACIONALITAT

La mateixa enquesta va reflectir que entre els residents al país que fa com a mínim 20 anys que hi són, el motiu principal per no nacionalitzar-se és el fet de perdre la nacionalitat d’origen, ja que no està acceptada la doble nacionalitat. Aquest fet el destaquen el 27,4% dels enquestats. En relació a la seva percepció i sentiment polític,la majoria dels residents del país enquestats afirmen sentir-se de centreesquerra (18,4%) o d’esquerra (16,8%).