'Enganxada' per una consulta sobre l'FMI

El conseller general del PS Roger Padreny i el ministre de Finances i portaveu del Govern, Eric Jover, van tenir ahir una enganxada durant la compareixença pública a la comissió de Finances, sobre la convocatòria d’una consulta popular que ratifiqués l’accés d’Andorra al Fons Monetari Internacional. Aquesta va ser la posició que va defensar el socialdemòcrata durant la seva intervenció, en la qual va afirmar que “l’FMI pot afectar la sobirania nacional i financera. I què millor que ho referendi el poble”. El ministre de Finances va replicar que “si cada vegada que hem de fer una despesa de 5.000 euros hem de fer una consulta, no faríem mai res”, i va afegir que “el PS no va demanar cap consulta quan es va tirar endavant l’acord monetari, i aquell sí que va tenir moltes implicacions legislatives per al país”.

Un altre dels punts que van friccionar les preguntes posteriors a la compareixença va ser les demandes d’informació. En aquest sentit, el president del grup socialdemòcrata, Pere López, va afirmar que “vostè ens demana tenir el suport de la cambra i que l’entrada a l’FMI es pugui aprovar per assentiment. Però no és una bona manera de començar fer aquesta compareixença sense que ens hagi facilitat la documentació que ha esmentat en la mateixa i dir-nos que entrarà la llei pel tràmit d’urgència”. Sobre això, el ministre portaveu va admetre que els tràmits per fer efectiva l’entrada a l’FMI que planteja l’executiu “són força ajustats”, però va indicar que “és molt important poder seguir els terminis que hem fixat, perquè arribem a l’assemblea de governadors de l’FMI que se celebrarà el 17 d’octubre vinent”. Així doncs, avui mateix el Govern entrarà la llei d’acompa­nyament per tràmit d’urgència, mentre que la presentació del conveni amb l’FMI que haurà de ratificar posteriorment el Consell General, l’executiu té previst presentar-lo el 29 d’aquest mateix mes.

Amb relació a aquest fet, Jover va explicar que “hem escollit formar part de la circumscripció que encapçalen Bèlgica i Holanda, on també hi ha Luxemburg i alguns països de la resta d’Europa, com Croàcia o Bòsnia i Hercegovina”. El motiu esgrimit pel titular de Finances va ser que “era l’opció en què els petits estats tenim més veu. Vam avaluar l’opció de França, però ells van en solitari perquè ja tenen suficient poder econòmic. La d’Espanya també resultava interessant, però en estar també molt lligada a les economies dels països de l’Amèrica llatina la vam descartar”. Pel que fa als beneficis que tindria Andorra si es formalitzés la seva adhesió abans del 17 d’octubre, Jover va indicar que “estaríem representats al consell executiu de l’FMI, hi hauria personal tècnic andorrà que treballaria al Fons, hi hauria els experts de l’entitat a disposició del país i ens serviria per reforçar les relacions bilaterals amb els altres estats membres de la circumscripció”.

Promesa de pagament

Una altra de les qüestions que prèviament i durant la sessió havia aixecat molt rebombori era el pagament de la quota d’entrada, que és de 101,6 milions d’euros. En aquest sentit, el ministre Jover va refermar que la part important, la del 75%, “es farà amb una carta de compromís de pagament, que es dipositarà a la seu de l’FMI a Washington”. Pel que fa al 25% restant, el ministre va indicar que “el pagament d’aquesta part el farem amb la bossa de diners que l’FMI posa a disposició (equivalent al 43% de la quota) i només haurem de pagar una part de les despeses financeres, ja que la resta es pagaran amb els interessos que generi el dipòsit d’aquests diners”. Sobre aquests imports, el PS va manifestar que “avui no farem cap comentari sobre la quota, ja que no ens ha facilitat la documentació corresponent i no l’hem pogut avaluar”. Jover va mostrar-se satisfet per aquesta posició i va indicar que “celebro el canvi de to que han tingut, i no com quan després de la roda de premsa em van acusar de faltar a la veritat als ciutadans del nostre país”.