Festa major reduïda a Canillo

Falten deu minuts per a les cinc de la tarda i la plaça del Prat del Riu només hi ha alguns membres de la quadrilla de Canillo i els tres animadors infantils fent proves de so abans de començar l’espectacle. Davant de l’escenari, una cinquantena de cadires buides separades per metre i mig de distància ofereixen una estampa anòmala de festa major.

“Vam intentar, respectant els aforaments limitats i seguint les recomanacions del Govern, que la festa major no canviés i mantingués el mateix esperit de cada any. Però el problema va ser fa quatre dies, quan va aparèixer el primer rebrot al país, i vam haver de fer marxa enrere reduint el programa pensant que era el millor per a la salut”, expressa la portaveu de la quadrilla, Xenia Torres. Així doncs, amb el vistiplau del comú, dels 37 actes que hi havia programats inicialment n’han sobreviscut tan sols 11, entre els quals figura l’actuació de SAC Espectacles.

“Visualment hem hagut d’adaptar la nostra posada en escena davant del públic. A més, hem hagut de modificar l’espectacle en funció de la reacció de la gent, ja que ara hi ha una part del cos que al portar mascareta no la podem visualitzar, i això abans era una informació importantíssima i ara l’hem de reconduir. I també hem de fer un espectacle que pugui ser estàtic en què la participació del públic es limiti a estar assegut a la cadira”, manifesta el Ramon, un dels “pseudopallasos” de la companyia lleidatana. Malgrat l’abrasador sol i el desangelat ambient que es respira a la plaça, el Ramon confessa “tenim unes ganes boges de fer la nostra feina i transmetrem tot el que tenim, que és una màxima il·lusió”.

En perspectiva que el redisseny del programa de festa major ha agafat a contrapeu els canillencs, la quadrilla es disposa a fer el seu particular porta a porta per atreure públic a l’espectacle. La primera unitat de convivència a acostar-se a l’escenari és la família de la Cristina Martínez, amb una filla d’un any i mig. “Ha passat un quart de la seva vida tancada i el que volem és que surti i s’ho passi bé i gaudeixi de les festes. No sabem com ho viu ella ni quina repercussió tindrà tot plegat a la seva vida, però crec que ho està normalitzant perquè ja no li sorprèn veure’ns amb mascaretes”, reflexiona.

Una mica més tard, la família del Goyo López, que ve d’Avinyonet del Penedès, també agafa lloc, a les cadires de l’ombra, perquè la seva filla “pugui sortir, divertir-se, veure’s amb altres nens i passar-s’ho bé”. Per la seva banda, la Maria Viller, professora de castellà a Bourdeus, ve acompanyada per les seves dues filles i confessa que li “sobta” la disposició de llocs, tot i que també admet que “els infants s’estan acostumant al distanciament social”. A poc a poc l’efecte crida de la quadrilla va resultant i els animadors escalfen motors pensant que aquesta pot ser la darrera actuació si segueixen augmentant els rebrots. “La nova normalitat canvia cada tres dies i els que ens dirigeixen últimament fan més espectacle que nosaltres, per això suposo que ens han prohibit de sortir gaire”, clou el Ramon.