Pandèmia mundial
La vigència dels ERTO pot ampliar-se al 2021
El Govern i els grups de la majoria valoren una pròrroga de la vigència de la mesura
El Govern i els grups de la majoria que li donen suport estan estudiant que la mesura de la Suspensió Temporal dels Contractes de Treball, el que popularment es coneix com a ERTO, pugui anar més enllà del 31 de desembre, que és la data límit que ara mateix fixa la legislació aprovada durant la pandèmia de la Covid-19. En aquest sentit, el president del grup parlamentari de DA, Carles Enseñat, va afirmar que “si veiem que hi ha una necessitat d’allargar el període dels ERTO, ho farem”. A més a més, Enseñat va anar més enllà i va dir que “si és necessari aplicar més mesures econòmiques, estem en disposició de fer-ho. Ens hem dotat dels recursos suficients”.
Enseñat va fer una clara referència a la capacitat d’endeutament del país, que s’ha vist incrementada durant la pandèmia amb el crèdit a l’entitat francesa Crédit Agricole o més recentment amb l’entrada al Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa. El president del grup de DA va recordar que “tenim línies de crèdit per si cal tornar a injectar diners a l’economia perquè les empreses i els autònoms del país ho necessiten. Això, hi ha països que si es produeix un rebrot no ho poden fer” i va afegir que “aquesta resiliència econòmica es deu a anys de bona gestió que han generat superàvits pressupostaris. A més a més, hi ha disponibles els dèficits pressupostaris previstos en l’actual exercici i en el del 2021 per si cal injectar més diners a l’economia del país”.
Reconstrucció econòmica
En relació a com recuperar l’economia del país i els sectors que s’han vist més afectats arran de la pandèmia mundial provocada per la Covid-19, Carles Enseñat va afirmar que “hem de tenir en compte que hi ha sectors, en què més que parlar de reconstrucció cal que es parli de reobertura” i va afegir que “sabem que és possible que aquesta pròxima temporada no vinguin tants turistes com han vingut en les campanyes anteriors, però el que està clar és que en el moment que hi hagi una cura o una vacuna contra la Covid-19, això tornarà a la normalitat. Per tant, jo parlaria que una part de l’economia només necessita que es pugui reobrir”.
En relació als altres sectors, Enseñat va parlar de la necessitat de reinventar l’economia del país més enllà dels pilars tradicionals, que fins ara han estat el comerç, la banca i el turisme. Així doncs, va afirmar que caldria buscar un quart pilar, i la seva aposta és “el medi ambient”. Sobre això va explicar que “tenim un país on el 95% del paisatge és natura. Tenim una gran quantitat de recursos naturals. Crec que hi hem d’apostar i que d’aquí a una vintena d’anys aquest sigui el quart pilar de l’economia del país”. Enseñat va concretar en quins aspectes es podria incidir i va dir que “tant les energies renovables com l’economia circular poden ser bases per a aquesta nova pota de l’economia. Hem de pensar que tenim recursos hídrics suficients, en forma de salts d’aigua, per tal de generar tota l’energia que necessita el país. Això ens serviria per guanyar sobirania i deixar de dependre de la que es pugui comprar als veïns” i va afegir que “sense perdre de vista que tota aquesta energia que es generaria mitjançant els salts d’aigua seria una energia neta”.
Una altra de les apostes de les què va parlar Enseñat va ser la potenciació d’un parc automobilístic elèctric, del qual va dir que “Andorra és un país que té les dimensions necessàries perquè només faci falta un vehicle de gasolina o gasoil per fer grans distàncies. Hem d’apostar per tenir un parc de cotxes elèctrics”. Precisament, sobre el transport va parlar d’una altra de les mesures amb les quals es treballa i va indicar que “des del departament de Transport, el ministre Gallardo treballa a poder potenciar el transport públic i poder-lo fer gratuït per a les persones grans, però també per als joves menors de 25 anys”.
Finalment, i en referència al sector del comerç, Enseñat va dir que “el Govern ha de fer una aposta forta per la digitalització del sector. I això va lligat a l’acord d’associació amb la UE i l’oportunitat de poder vendre des d’Andorra a un mercat de 550 milions de clients potencials”.