justícia
El cas del panameny arribarà a la Gran Sala
El Tribunal de Drets Humans avala Andorra davant un condemnat en rebel·lia per blanqueig
L’advocat del panameny Emilio Chong Coronado, Alfons Clavera, va anunciar ahir la intenció d’elevar aquest cas fins a la Gran Sala del Tribunal Europeu dels Drets Humans, després que ahir el TEDH va fallar a favor d'Andorra a la demanda presentada per Coronado, condemnat per blanqueig de capitals i que demanava un procés en apel·lació però sense complir l'obligació de presentar-se pel risc de ser detingut.
Després de conèixer la data de la vista del judici en apel·lació, Coronado es va negar a acudir a Andorra per por de ser arrestat. Els tribunals andorrans van afirmar que aquest risc només era potencial. El Tribunal de Corts l’havia condemnat el 2014 a cinc anys de presó, una multa de 600.000 euros i la prohibició d'entrar a Andorra durant 20 anys.
Clavera va precisar que la d’ahir va ser només una primera opinió de set jutges que formen una de les sales del tribunal, i per això vol presentar un recurs perquè s’hagin de pronunciar els 17 jutges -tots els membres del TEDH-. Clavera vol argumentar davant la Gran sala que existeix jurisprudència dictada pels tribunals com el cas Pavon, el Nedzela o el Guerin, tots ells contra França, idèntics segons el lletrat al de Coronado, “i en tots ells s’ha reconegut el perill que suposa obligar una persona a presentar-se davant un tribunal que l’ha condemnat a presó, sense garanties que es garanteixi el dret al recurs”, va indicar Clavera.
Chong també va rebutjar l'opció de fer una declaració davant un jutge panameny mitjançant una comissió rogatòria interna. En la seva queixa davant el Tribunal d'Estrasburg va invocar una violació del seu dret d'accés a un tribunal, ja que considerava que l'obligació d’acudir davant de la mateixa instància judicial que l’havia condemnat suposava “ignorar els seus drets”.
El Tribunal d'Estrasburg no ho veu així. En la seva sentència explica que l'obligació de comparèixer a la vista "no constitueix una càrrega desproporcionada que posi en perill el just equilibri" entre els drets d'ambdues parts. És a dir, entre “la preocupació legítima de garantir l'execució de les decisions judicials i, d'altra banda, el dret d'accés a un jutge i l'exercici dels drets de defensa”.