El fabricant no respon de l'ús de les pistoles elèctriques

Creada fa 26 anys per l'empresa que dona nom a l'invent, el seu ús sempre s'ha mogut entre els que la veuen com una solució menys lesiva que les armes de foc (fins i tot es parla d'eina no letal) i els que pensen que els seus riscos, encara que menors que els de les bales, segueixen sent importants i haurien de controlar-se molt més. El cert és que la multinacional Taser té com a clients policies i exèrcits de tot el món. I també Andorra, amb la peculiaritat que l’empresa nord-americana no es fa responsable de qualsevol incident de la policia amb els dos dispositius electrònics de control

-popularment coneguts com a pistoles elèctriques­-.

Si algun dia passa algun incident lamentable, la responsabilitat civil serà de l’administració, mentre que la penal serà de l’usuari, és a dir, de l’agent de l’ordre. I tot perquè en el moment de l’adquisició a Axon Enterprise

-coneguda fins a l'abril del 2017 com a Taser International- d’aquests dispositius, el director adjunt de la policia que havia de prendre la decisió va preferir el desplaçament a França per a la formació sobre l’ús de les Taser en comptes que el director de formació de l’empresa a escala europea i sud-americana -l’andorrà Joan Comella- s’ocupés de fer aquestes pràctiques directament al Principat.

Sense reconeixement

A la presó també tenen aquests dispositius i disposen d’instructors oficialment certificats per Axen, ja que s’han fet dues formacions. En canvi, la multinacional no reconeix els policies andorrans perquè no tenen formació oficial del fabricant reconeguda a nivell internacional.

Comella, preguntat pel Diari, ha confirmat aquesta circumstància i ha constatat que “els únics instructors reconeguts a Andorra són del centre penitenciari”, alhora que ha posat de relleu la importància de la formació oficial perquè “imposa estàndards molt elevats i cada dos anys s’han de renovar aquestes acreditacions”.

CINC SEGONS

El funcionament d'una Taser és molt senzill: l'aparell va carregat amb una munició especial i, quan s'estreny el gallet, surten uns petits dards que es claven a la pell de l'individu, i li provoquen tensió muscular a conseqüència d'una descàrrega elèctrica no contínua durant cinc segons; després, tot torna a la normalitat sense cap efecte secundari. Comella és expolicia andorrà i ara la seva tasca com a entrenador l'ha dut a viatjar per arreu del món per donar a conèixer els avantatges de la formació dels els agents i militars. França és un dels clients potencials, ha estat a la base militar dels Estats Units a Ramstein-Miesenbach (Alemanya) formant els instructors en la utilització d'aquest tipus de dispositius i ha patrullat amb policies brasilers per barris de fabeles. També ja instruït guàrdies civils i agents de la policia nacional espanyola. Un dels principals mites envers aquest tipus de dispositius és el perill que pot suposar cap a persones que duguin instal·lat un marcapassos. En aquest sentit, Comella ha assegurat que s'han fet tot un seguit de proves amb "cors de porc", que per la seva morfologia són pràcticament idèntics al dels humans. "Totes les proves no van mostrar el menor símptoma d'anomalia, tant en els que duien marcapassos com en els que no". Les pistoles elèctriques transmeten polsos elèctrics (i no descàrregues elèctriques) d'alt voltatge, sota amperatge i curta durada que afecten les capacitats motrius de l'individu de forma temporal. Els mossos d’esquadra és un altre dels cossos que disposen d’aquest model d’arma per immobilitzar.