La burocràcia de la preferent

La burocràcia d’estar malalt i anar al metge. Des que la sanitat del país va iniciar la via preferent, els metges han hagut d’entrar a una nova normalitat a l’hora de redactar l’expedient clínic del pacient. Del paper al sistema informàtic. Una nova fórmula que suposa més temps en cada consulta però que permet, al mateix temps, compartir l’historial amb la resta de professionals sanitaris.

Quan tenim dificultats respiratòries, per exemple, estem acostumats a trucar directament a un pneumòleg perquè ens atengui. Ara això està canviant. Primer s’ha de passar pel metge referent perquè avaluï si realment és necessari anar a l’especialista o no. De fet, segons explica la doctora Marta Valverde al Diari, la “majoria de casos són solucionables a l’atenció primària”. Això permet descongestionar els especialistes i que, a més, “les llistes d’espera per poder ser atesos també vagin minvant”, afegeix. I des de l’1 de juliol no voler passar pel teu metge d’atenció primària surt més car quan vas a l’especialista. “És millor que passin per nosaltres i després derivar el pacient que no pas anar-hi directament i que aquest no t’ho pugui solucionar perquè el problema és un altre. Pagaràs dues vegades” diu una doctora. En cap cas, però, vol dir que si un pacient pateix una malaltia crònica no pugui tenir dret a recórrer al responsable de gestionar el tractament. De fet, aquest es pot convertir en el propi metge de la persona.

En total, doncs, pràcticament el 90% de la societat ja fa ús d’aquesta via preferent que, a més, està ajudant que l’historial clínic compartit permeti derivar el pacient a l’especialista i poder conèixer el diagnòstic previ. “Poder compartir l’expedient dona molta seguretat tant per al que es visita com a nosaltres perquè ens permet anar més de pressa”, explica Valverde. “És cert que ens hem d’acostumar a redactar a l’ordinador, però, per exemple, si una persona s’ha de fer una analítica, tots els metges poden veure el seu resultat i no cal dur a terme una segona prova si es visita amb un altre metge” afegeix. Amb tot, doncs, creu que el seu funcionament està sent correcte, malgrat que encara falti rodatge en alguns aspectes. “És cert que és un procés d’adaptació però d’aquí a uns mesos, quan es podrà fer una anàlisi més acurada, segurament veurem que és més àgil i fàcil per a tots” conclou la doctora.