Salut Mental es rebel·la pel tracte a la cap del servei

Indignació. Aquesta és la definició de com s’expressen els professionals de Salut Mental de l’hospital de Meritxell davant del canvi que s’ha produït al departament. La psiquiatra Gemma García deixa de ser la cap del servei i el càrrec l’ocuparà el també psquiatre Joan Escoter.

I la indignació no és contra la persona que serà el nou cap

-contra qui no hi ha res- sinó pel tracte que ha rebut García, a qui la gran majoria de professionals consideren una dona amb una gran preparació, amb una trajectòria impecable i que “ha fet una feina extraordinària durant aquests darrers anys”, explica un dels membres del servei. En general, plana la sensació que la direcció del SAAS, amb Josep Maria Piqué al capdavant, ja tenia decidida la no continuïtat de la psquiatra que va arribar del Trueta de Girona i que han aplanat el camí per aconseguir la substitució.

D’aquí va el gran malestar, que no es reconegui la feina feta. “A García se li ha tallat les ales des del principi i no se li ha deixat treballar, no va agradar que integrés l’UCA dins de Salut i això li ha costat alguna enemistat, i tampoc li han permès tirar endavant el pla de salut mental que hauria pogut posar en marxa gràcies a la seva capacitat”, comenta al Diari un altre dels professionals.

Les xifres

I encara aprofundeixen més en la crítica: “A tothom que té ganes de fer coses i treballar se l’acusa de voler tenir protagonisme, com li ha passat a la psiquiatra en cap.” Perquè no tot quedi en paraules aporten xifres detallades: del 2015 al 2019 s’ha passat de 22.178 visites a 38.162, amb el mateix personal treballant; s’ha posat en marxa l’hospital juvenil; el Servei de Rehabilitació Comunitària per a adolescents (SRCA); s’han donat més altes hospitalàries, i la cohesió de l’equip ha estat excel·lent.

És la descripció que fan els mateixos membres d’aquest equip, que d’aquesta manera volen fer públic el reconeixement a la feina que ha fet Gemma García.

Tampoc ha agradat el concurs públic per designar el cap del servei. Segons els integrants del departament, “el comitè de selecció no estava format per experts, no van demanar l’opinió a l’equip de salut mental, i internament es van escampar comentaris crítics”. Els estranya que el director adjunt al director assistencial encarregat de salut mental, Guillem de Fèlix, no va formar part del comitè de selecció, i per això denuncien que “el comitè estava format per gent que no pot opinar”.

També recorden que durant el confinament per la pandèmia es van fer 350 trucades als sanitaris i més de mil visites telefòniques, i a diferència del Copsia (Col·legi Oficial de Psicòlegs d'Andorra) “ningú ha reconegut l’esforç”, es lamenten.

CRÍTIQUES ALS ALTS CÀRRECS I POR A UNA EXTERNALITZACIÓ D'AQUESTA BRANCA

Els professionals de Salut Mental remarquen que s’han guanyat la confiança dels pacients, molts han deixat de fer visites a Barcelona i han disminuït els suïcidis: “En aquests cinc anys s’han fet canvis i els pacients estan molt agraïts”, remarquen. Per a García tot són bones paraules. Assenyalen que mai li han donat les eines ni la confiança per poder desenvolupar un projecte en què ja “va constatar els seus alts coneixements del sector i la seva experiència i trajectòria”. Un projecte “que va saber adaptar a les necessitats del país en el moment que va arribar, i com sempre la direcció no dona la cara ni justifica per què pren aquestes decisions, que els treballadors veuen clarament que no estan justificades i que s’està forçant tot per aconseguir el canvi i se’ls veu les vergonyes...” “Com han de confiar els treballadors en la direcció si actua amb aquestes maneres?”, es pregunten, alhora que remarquen que els treballadors tenen clar “que hi ha gent tòxica al SAAS que gaudeixe més fent ús de les seves influències que realment mirant què és el millor per al país, i aquesta gent sobra en una institució parapública”. I la gran por queda en l’aire, que Salut Mental s’externalitzi, cosa que consideren que seria estigmatitzar els pacients.