A l'oposició no li surten els números

La vessant econòmica i financera del pla d’acció del Govern pel que resta de legislatura sembra molts dubtes a l’oposició, que ahir es va reunir amb l’executiu -al matí el PS i a la tarda terceravia- per analitzar el nou full de ruta conegut com a Horitzó 2023. “Anava passant pàgines i pensava que a l’arribar al final del document em trobaria la projecció econòmica”, va exclamar el president del grup parlamentari del PS, Pere López, qui va titllar “d’il·lusió òptica” la priorització de projectes de l’executiu “mentre no es posin els números damunt de la taula”.

Per aquesta raó, el dirigent socialdemòcrata va assegurar que “se’ns fa impossible valorar en detall el contingut del document” tenint en compte que aquest “està incomplert”. “No em puc imaginar que aquesta feina no estigui feta, el que no correspon és que estigui amagada”, va afirmar López en relació amb indicadors com la caiguda del PIB o les previsions de dèficit. “La carta als Reis Mags és molt maca de fer però tothom sap que no existeixen i aquí s’ha d’explicar quan costa tot això i com es paga, va etzibar al·ludint un context on s’albira una menor recaptació d’ingressos. En aquest sentit, López va descartar que la creació d’una zona franca i la implantació d’una taxa turística siguin figures que reverteixin a les arques de l’Estat.

Per la seva banda, el president del grup parlamentari de terceravia, Josep Pintat, va alinear-se a les tesis del PS al reclamar amb “urgència” l’actualització d’un pla d’equilibri financer que serveixi “per retornar a la normalitat del sobreendeutament que ha de fer front l’Estat”. “En aquests moments no hi és. I si hi és, està desfasat”, va afegir. Així mateix, Pintat va prendre distància del full de ruta per als propers tres anys, ja que va considerar que “tendeix al partidisme”. “És un pla d’acció de Govern que té com a punt de partida els programes electorals dels partits que formen la coalició, quan el punt de partida havia de ser la situació econòmica del país degut a la Covid-19”, va sentenciar. A més, respecte a l’ajornament del projecte del vial de Sant Julià, el dirigent de terceravia va mostrar la seva resignació a l’afirmar que no figura entre les prioritats de DA tenint en compte que “fa nou anys que governen i no l’han fet”.

Preguntat sobre aquesta qüestió, el cònsol major de la parròquia laurediana, Josep Majoral, va reivindicar que aquesta infraestructura “és important per al país, no només per a Sant Julià”, motiu pel qual va manifestar que voldrà escoltar els arguments que han fet a l’executiu decantar-se per posposar “un tema de mobilitat general”. Amb tot, Majoral va incidir que “prioritzar no vol dir aturar-ho tot” i va demanar compensar les inversions “per seguir donant vida a l’economia”.

Qui si va veure el got mig ple és el president de la CEA, Gerard Cadena, que va fer una “valoració positiva” d’un pla d’acció en què sostenen que estan recollides les aportacions de la patronal. De totes maneres, Cadena va mencionar el caràcter “modulable” de la crisi sanitària i va emplaçar l’executiu a tirar endavant “tan bon punt sigui possible” els projectes que “s’han hagut d’apartar momentàniament”. En darrer lloc, el secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, va lamentar que el Govern “hagi refusat la mà estesa que vam oferir” a l’hora de planificar l’Horitzó 2023.

GALLARDO DEFENSA LA ZONA FRANCA

Paral·lelament, el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, va declarar ahir que la creació d’una zona franca, un dels eixos destacats del nou full de ruta del Govern, “és un dels objectius de la legislatura”, ja que va considerar que els avantatges fiscals facilitaran tant l’arribada d’empreses estrangeres com la potenciació de les companyies nacionals. “No hi haurà un model de zona franca que puguem replicar-ho al 100%, sinó que tractarem d’adaptar-ho a les nostres necessitats perquè pugui ser una palanca d’interès econòmic”, va afirmar Gallardo.