Músics Km 0

Diversos estils de música i programació per a un públic infantil, juvenil i adult. La pandèmia de la Covid-19 ha portat moltes coses negatives per a la societat en general, però sembla que sempre queda una petita escletxa de llum al final del túnel que mostra la part positiva de la situació. Si normalment estem acostumats a veure al Principat grups de música reconeguts internacionalment durant aquests mesos d’estiu, enguany s’ha apostat pels grups locals. I per què no dir-ho, amb una qualitat que està fregant l’excel·lència.

Després que els artistes durant tres mesos hagin anat veient la seva planificació i els ingressos econòmics alterats, els diferents comuns han apostat per valorar la qualitat musical del país. “Si parlem de diners estem malament, per què no dir-ho, però intento ser positiva”, diu Susanne Georgi, component del grup The Swing Girls, entre altres conjunts, que afegeix que “normalment tinc entre seixanta i vuitanta actuacions anuals i són moltes les que s’han cancel·lat”. Tot i això, “ens estem adonant que les corporacions comencen a confiar en nosaltres, un fet que no es veia tant els anys anteriors, assegura Georgi. En aquest sentit, Oriol Vilella, president de l’Associació de Músics (ASMA), exposa que “vam demanar que els intèrprets s’ho preparessin bé i fessin bona feina, perquè així l’any que ve serà més fàcil que puguin tornar a comptar amb ells”.

I és que ja fa anys que hi ha un debat intern sobre l’interès de les administracions a l’hora de portar grups referents o impulsar a les noves formacions. “És veritat que aquí no hi ha orquestres de ball i les hem de buscar a fora i que els comuns busquen tenir el màxim de vendes”, diu Vilella, però “els grups petits han de tenir cabuda a les festes majors”, al·lega. “Una idea seria que els locals fossin els teloners dels artistes reconeguts i així seria una manera de donar-los a conèixer”, indica Carlos Lozano, del grup Persefone. Un conjunt acostumat a realitzar gires internacionals, però de moment “no farem res fins que no tinguem una seguretat. No ens podem permetre anar als Estats Units, per exemple, només tenint un aforament molt reduït o sense garanties de poder fer-lo. No ens surt rendible”, afegeix. A més, assegura que “normalment quan es treuen discos no es vol competir amb la resta, però ara tothom n’ha tret perquè és l’única sortida”. Així, Persefone ara mateix està esperant com avança la situació “perquè els projectes es preparen almenys amb sis mesos d’antelació”. A aquestes paraules s’hi suma la Fundació ONCA, que enguany ha iniciat el cicle On-Car­rer per gaudir al carrer prioritzant els artistes del país. “Les condicions van canviant dia a dia, així que ara estem fent actuacions d’uns vint minuts pels carrers del país”, explica Mònica Vega, ajudant de producció de la fundació. “El projecte és una manera de donar a conèixer músics, ballarins, etcètera. I apropar el públic a nous estils als quals potser fins ara no està acostumat. Potser quan es torni a la normalitat tindran ganes d’anar a veure un espectacle d’aquests artistes”, reitera.

Malgrat el distanciament social i les normes de seguretat, sembla que la música i la cultura en general no s’han perdut. Les places i carrers acullen diverses propostes de manera contínua que fan més fàcil anar suportant les altes temperatures d’aquests dies, com també el temps d’incertesa que fa uns mesos que viu entre nosaltres.