Cau un 60% l'obra nova visada per arquitectes

El desembre de l’any passat els despatxos d’arquitectes van visar un terç dels metres quadrats d’obra nova de tot l’any. Un fenomen que tenia una explicació: l’entrada en vigor de la Llei de transició energètica a partir de principi d’any que va fer que molts projecte s’entressin abans per esquivar les noves disposicions, per por a un encariment de les construccions. El resultat és que el mes de gener, el primer d’aquest 2020, el nombre de metres quadrats visats d’obra nova va ser de zero després que el desembre anterior se’n registressin 140.335. Al febrer es van superar per poc els 4.000 metres quadrats visats i al març, quan va esclatar la pandèmia i es va decretar l’aturada de l’activitat econòmica no essencial, els despatxos professionals van sumar uns 15.000 metres més. L’abril va ser inactiu, el maig es van sumar 6.181 metres quadrats més i al juny ja es va recuperar certa normalitat amb prop de 18.000 metres quadrats validats. El resultat és que el balanç del primer semestre són 43.400 metres quadrats davant els prop de 107.000 del mateix període del 2019. Una caiguda del 60% en un any “estrany”, apunta la degana de Col·legi d’Arquitectes, Zaira Nadal, però que ara mateix no provoca un neguit important perquè la tornada a l’activitat “en el sector de la construcció, malgrat aquesta crisi, ha estat bastant bona, anem treballant bé”. “El sector privat continua estable, tot el que estava previst s’està fent, pot ser que hi hagi casos puntuals d’alguns projectes que es puguin alentir però en principi tot va tirant endavant”, va afegir Nadal.

També ha tornat la calma després del rebombori que va provocar l’entrada en vigor de la Llei de transició energètica. L’allau de projectes del desembre era fruit, apunta la degana del Col·legi d’Arquitectes, de no haver sabut avaluar bé les conseqüències del nou m arc normatiu. “Sí que pot sortir una mica més car [construir] però el poc encariment s’acaba compensant amb l’estalvi energètic”, va manifestar. També fruit de la llei (batejada com a Litecc) hi ha l’obligatorietat del certificat energètic en les operacions de compravenda d’immobles (també ho serà en el lloguer però a partir del 2023). Un certificat energètic expedit per un tècnic que pot ser un arquitecte o un enginyer, que té un cost màxim de 240 euros i que va generar la indignació de sectors com l’immobiliari que argumentaven que a Catalunya la tarifa era molt més econòmica. Nadal va assenyalar que el tràmit també s’ha normalitzat després del rebombori inicial causat pel preu. El compromís per part del Govern és disposar en el futur d’una eina informàtica que alleugereixi la feina del tècnic i, per tant, que abarateixi el cost de l’etiqueta que dona informació de quins són els consums (i per tant la despesa) de calefacció, aigua calenta o refrigeració.

La reforma

Els metres quadrats visats de projectes de reforma han experimentat una caiguda similar als d’obra nova. Durant el primer semestre de l’any se’n van revisar 24.278 i en aquest cas durant tots els mesos hi va haver activitat excepte a l’abril. L’any passat la xifra va ser fins al juny de prop de 55.000, amb la qual cosa la caiguda ha estat del 55%. Finalment, els despatxos d’arquitectura han visat entre el gener i el juny 703 metres quadrats de projectes d’enderroc.

L’any passat es va tancar amb 416.433 metres quadrats visats d’obra nova i 101.496 més de reforma. Nadal va assenyalar que la fotografia del 2020 no es tindrà fins a final d’any perquè els mesos són fluctuants i va recordar que visar un projecte tampoc no significa que l’obra tiri endavant de manera imminent.