Vint-i-nou dies entre amiant

Gairebé un mes de treballs intensos amb protecció extrema per no contaminar-se. Tot plegat per aconseguir extreure 7,5 metres cúbics d’amiant de materials i elements, com també juntes, cordills, llanes i paraments que es trobaven a l’antiga emissora de Radio Andorra. Un treball d’hores i de cuidar fins a l’últim detall i que ha comptat amb un total de catorze operaris tecnològics, un encarregat general, dos tècnics superiors en higiene industrial i també dues restauradores.

A principi d’any els treballs es van centrar a fer un inventari i una anàlisi de totes les peces que s’havien de desinfectar. I no va ser fins fa un mes que no es van iniciar les feines de neteja amb macroestructures aïllades per evitar que qualsevol element tòxic pogués perjudicar algun dels treballadors.

Un vestit que cobreix tot el cos amb un “ventilador” interior incorporat. Mascareta i doble guant a cada mà per evitar tocar l’amiant. I no només això, s’han construït tres espais confinats amb pressió negativa, anomenats bombolles, que, segons assegura la directora tècnica, Charo Martínez, no permet escapar-se ni el fum de l’interior dels espais. “A cada hora hi ha fins a vuit canvis totals d’aire del seu interior”, diu Mireia Garcia, restauradora. “És un aire molt fort però a nosaltres no ens dificulta la feina, ja que tenim el nostre propi motoret al vestit per respirar”. I quan conclouen la jornada de feina, de quatre hores per evitar toxicitats, han de passar fins a cinc espais diferents per netejar-se i evitar que tinguin impregnada qualsevol partícula d’amiant. “Una infraestructura única arreu que ha permès extreure, de manera mil·limètrica, tot l’amiant que hi havia. El Govern ha fet l’aposta necessària per extreure tots els elements contaminants”, assegura Martínez.

En total s’han netejat unes 700 peces, tot i que la previsió era de fins a 500. Algunes, fins i tot, han quedat en desús pel seu mal estat o han estat substituïdes per altres que estaven a l’inventari. Això no vol dir, en cap cas, que hi hagi un interès a tornar a fer funcionar l’emissora. De fet, ningú ho sap fer per la dificultat que presenta i per tenir un muntatge que el fa únic al món. I l’ús de l’amiant té un objectiu comprensible. Aquest aïlla de la calor o que es produeixi foc. “S’entén que als anys trenta es cobrissin les peces i els elements per evitar un desastre per les altes temperatures que tenia l’aparell”, diu Garcia.

Els treballs, que acabaran a final de mes, han tingut un cost d’un milió d’euros i, segons va explicar el cap d’àrea de Patrimoni Cultural, Xavier Llovera, en una visita ahir la tarda a les instal·lacions, un cop acabada la desintoxicació encara falten alguns treballs de restauració de les peces, valorats entre 30.000 i 50.000 euros, que Govern ja té previstos en el pressupost.

No serà fins al 2022, però, que la restauració estaria enllestida, i aleshores el Govern decidirà què s’hi ubica, o un espai cultural o una part de l’administració. El que és clar és que l’emissora tindrà un paper museístic.