Andorra va instar França a mantenir la franquícia del tabac

El Govern va instar l’executiu francès que no fes efectiva la reducció de la franquícia del tabac i que mantingués les quantitats que estaven fixades a l’acord duaner amb la Unió Europea de l’any 1990 i que permet que es pugui passar un cartró i mig de tabac per la frontera del Baladrà, després d’una esmena legislativa que s’havia impulsat des del govern gal i que n’abordava la reducció. Així ho va explicar la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, al Diari. “Des que va sortir l’esmena de la llei hem estat en contacte amb el govern francès, amb el ministeri de Finances i amb el servei de duanes, per veure de quina manera es podia tractar aquesta qüestió entre els dos països amb caràcter particular, per tal que Andorra no es veiés afectada”, va manifestar la titular d’Afers Exteriors.

En aquest sentit, la ministra va afirmar que “la voluntat que teníem des del Govern era que es mantingués l’acord duaner que tenim amb la Unió Europea i que permet que es pugui passar un cartró i mig, i que no es canviés aquesta franquícia”. Aquest va ser finalment el criteri que es va acabar imposant, després del diàleg mantingut entre ambdós executius. La ministra Ubach, però, va recordar que malgrat que al Principat se li respecti l’acord duaner del 1990, aquests canvis sí que tenen afectació pel que fa als estats membres de la UE.

Setmanes d’incertesa

La possible reducció de la franquícia del tabac per part francesa va generar incertesa durant diverses setmanes tant al Govern del Principat com entre els clients i entre els mateixos comerciants del producte, especialment els ubicats al Pas de la Casa. Cal recordar que l’esmena legislativa que feia referència directa a la franquícia del tabac entre França i els seus estats veïns va ser impulsada pel mateix executiu francès.

No obstant això, i durant tot el tràmit legislatiu que va seguir el text, tant des de l’executiu andorrà com pel que fa als propis comerciants de tabac es va defensar que el que havia de prevaldre, per sobre d’una legislació interna del veí del nord, era l’acord duaner amb la Unió Europea, que permetia l’entrada de 300 cigarrets o el que és el mateix, un cartró i mig de tabac. Els dubtes sobre què passaria amb la franquícia eren constants, ja que els diferents membres del legislatiu gal no aclarien la situació. Si bé l’Assemblea Nacional va votar a favor de la llei amb l’esmena inclosa, la comissió mixta amb el Senat va presentar un nou redactat, el 26 de juliol, on no es parlava de la reducció de l’entrada de tabac a França per les fronteres.

Malgrat aquest text consensuat entre ambdues cambres, finalment es va aprovar amb la polèmica esmena 17.4, en la qual es deixava clar que es reduïa el tabac que es podia entrar a França provinent dels estats veïns i que, a més a més, aquest entrava en vigor a partir de les dotze de la nit del 31 de juliol. Tot semblava indicar que tindria una afectació directa amb Andorra, tal com estava redactat el text definitiu que va se publicat al Diari Oficial francès. Després de tres dies, les autoritats gal·les van confirmar al Diari que Andorra no es veuria afectada per aquesta situació i que es mantindria vigent l’actual franquícia, que permet l’entrada de 300 cigarrets.

Així ho va explicar el responsable de la duana de Perpinyà, Bruno Parissier, que va indicar que “a raó de les particulars relacions existents entre Andorra i la Unió Europea, l’article 571 I del Codi general d’impostos (CDI) no s’aplica al tabac venut al Principat”. Parissier va confirmar que es mantenien les quantitats fixades a l’article 13 de l’acord duaner.

Una notícia que va ser molt ben rebuda per la banda andorrana. En aquest sentit, Raül Calvo, president de la Unió de Comerciants de Tabac d’Andorra, va mostrar-se satisfet, ja que amb el manteniment de la quantitat fixada en l’acord duaner es mantindria que “el producte continuï sent rendible en l’àmbit turístic”. No obstant això, Calvo va deixar en l’aire una nova problemàtica que pot aparèixer més endavant, i va manifestar que “la pregunta clau a fer-nos és com ho encararem dintre de les negociacions per l’acord amb la Unió Europea en el nou marc que es preveu redactar en un futur”.