Més isards dels que toca

La Setmana de caça de l’isard començarà el diu­menge següent a Meritxell i, com cada any, els caçadors podran abatre més isards del que teòricament pertocaria. Des del ministeri de Medi Ambient s’estableix una variable de captures en funció de la cabana d’animals i de l’índex de creixement de la mateixa. El punt en què hi ha un enfrontament obert entre caçadors i defensors dels espais protegits per a la fauna és el nombre d’isards que s’inclouen en el recompte i per tant són susceptibles de ser abatuts: als que es localitzen en el terreny cinegètic comú s’hi afegeixen els que es troben als vedats de Ransol, Xixerella i Sorteny, on lògicament no es pot practicar la caça. D’aquesta manera s’aconsegueix incrementar el nombre d’animals i per tant el de possibles captures que s’atribuiran a cada colla que participarà en la Setmana de caça del setembre.

El 2019 es va calcular un índex de captures del 20% sobre 841 animals –del total de 1.025 registrats a les zones esmentades, 184 eren cabrits, que estan prohibits caçar–, que va suposar que el nombre d’isards susceptibles d’abatre en el terreny cinegètic comú fos de 168. Ara bé, si dels 841 s’haguessin exclòs tots els exemplars que es van computar a les tres reserves (249), la xifra sobre la qual s’hauria calculat les captures assignades hauria baixat fins als 660. El 20% de la qual és 120, que haurien estat els isards a repartir entre les colles. Per arribar als 168, el percentatge de captures al terreny cinegètic s’hauria d’haver situat en el 28%, ja que en el fons és la variable real que s’aplica sobre la quantitat d’exemplars que es maten. El 2018 va baixar de forma significativa la cabana fins a situar-se en els 665 isards i en conseqüència les peces a matar es van fixar en 96, que corresponia a un índex de captures del 14,57%. Dels 665 animals 236 s’havien registrat a les reserves de Ransol, Xixerella i Sorteny, que deixava en 429 els nombre d’isards en ter­reny cinegètic comú; l’únic lloc on es pot practicar la caça. El 14,57% de 429 és 62, xifra que hauria suposat reduir una tercera part els animals possibles de ser abatuts. Per aconseguir el mateix nombre, l’índex de captures hauria d’haver estat del 22,4%, vuit punts per sobre de l’estimació oficial.

L’enfrontament de si s’han incloure o no els isards dels tres vedats està molt lluny d’arribar a una solució perquè les posicions són hores d’ara inamovibles. Des de la Federació de Caça és va fer l’any passat una proposta que allunya més la possibilitat d’entesa. Van demanar un pla específic de caça, similar al d’Enclar, per a Xixerella, Sorteny i Ransol, per poder caçar fora de la temporada. Això sí, sense treure els isards dels vedats del recompte que determina els exemplars a abatre la Setmana.

LA CABANA ÉS LLEUGERAMENT SUPERIOR A L'ANY PASSAT TOT I BAIXAR A ENCLAR

Un isard a abatre per cada colla formada per quatre caçadors. Aquestes són les previsions amb les quals treballa el ministeri de Medi Ambient després de conèixer el resultat del recompte inicial de la cabana d’animals que el cos de banders va tancar dimecres de la setmana passada. El nombre d’exemplars se situaria lleugerament per sobre del que es va registrar la temporada passada, segons fonts properes al Govern, quan es va arribar als 1.025 exemplars entre els que ocupaven el terreny cinegètic comú i els vedats de Ransol, Xixerella i Sorteny. El nombre d’exemplars que es van poder caçar durant la Setmana de l’isard va ser de 168, amb la qual cosa la previsió és que la quota que es fixarà enguany es mogui entre els mateixos paràmetres i fins i tot podria ser lleugerament superior. Perquè si bé ha pujat el nombre d’isards, les previsions mostren que també ha augmentat el nombre de caçadors que s’inscriuran per participar en la cita anual del setembre. El creixement d’animals, però, no ha estat lineal a tot el país perquè a la reserva d’Enclar, que es regeix per un pla cinegètic especial de captures selectives, n’hi ha deu menys que l’any passat, quan se’n van comptar 327. El nombre d’isards que s’adjudicaran a cada colla pot variar ostensiblement quan es realitzi el sorteig dels animals que no s’assignen de forma directa. Una rifa en la qual participen els caçadors que han col·laborat amb els banders en les feines de recompte de la cabana. Així com els que han lliurat una mostra de melsa i de sang dels animals abatuts l’any anterior, perquè es considera que també ajuden el departament competent del ministeri. A una colla formada per vuit membres podria arribar a correspondre-li, en funció de la sort en el sorteig, entre cinc i sis exemplars per abatre, segons les mateixes fonts. Aquest seria un dels motius de la col·laboració dels caçadors per participar en el recompte. Un altre dels motius seria que no es refien, han afegit les fonts, que des del cos de banders es determini el nombre correcte, i no a la baixa, d’isards, la qual cosa aniria en detriment dels seus interessos.