La calor pot matar l'Aureli(oi)

Es diu Aureli(oi) i viu a les tarteres rocosos dels vessants meridionals del Pirineu d’Andorra, del Pallars Sobirà i de l’Arieja. I la calor amenaça de matar-lo. I si continua l’actual ritme d’escalfament global a la serralada, la seva extinció és qüestió d’anys. L’Aureli(oi) és un llangardaix d’alta muntanya. Se’l coneix com a sargantana pallaresa i el seu nom científic és Iberolacerta aurelioi. Des cobert el 1994, es pot trobar a Andorra a la zona del Comapedrosa-Tristaina-Serrera. Fora del Principat només a la Pica d’Estats i a Mont-Roig. I té dos cosins germans també fortament amenaçats pel canvi climàtic: la sargantana aranesa o Iberolacerta aranica i la sargantana pirinenca o Iberolacerta bonnali.

L’Aureli(oi) no arriba als sis centímetres des de la punta de la cua fins al cap i es passa gairebé vuit mesos l’any en letargia. Adaptats a les condicions climàtiques d’alta muntanya –viu entre els 1.500 i els 3.000 metres d’alçada– l’augment de temperatura seria letal per a la seva existència. Bàsicament pels hàbits de reproducció. A final de juny fan una posta d’entre tres o quatre ous. Són menys dels habituals entre els llangardaixos que acostumen a fer una posta d’una desena d’ous, però a diferència dels altres rèptils els embrions estan més desenvolupats i les criatures en néixer són molt més solides i tenen una esperança de vida més llarga. La calor, però, pot acabar amb un animal que no té depredadors ni competidors.