El Govern avalua apujar les pensions més baixes per sobre de l'IPC

El Govern estudia augmentar de cara a l’any vinent les pensions més baixes per sobre de l’IPC. El ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, va explicar ahir durant la signatura d’un conveni amb la Federació de la Gent Gran que la intenció és seguir amb la línia de treball que l’executiu ha utilitzat durant els darrers dos anys, tot i que “ara s'està fent la reflexió per veure la capacitat” que es pot tenir des de l'administració per implementar aquesta mesura.

Les declaracions de Filloy van arribar després que el president de la Federació, Fèlix Zapatero, incidís que una de les línies de treball era trobar la solució a aquelles pensions més baixes. Filloy, per la seva banda, va explicar que la voluntat és que “tothom pugui tenir una mínima qualitat de vida”. Tot i això, Zapatero va destacar la dificultat per arribar a equilibrar les pensions al salari mínim, ja que “si són de 300 euros amb l’increment de l’IPC no n’hi ha prou t i s’han de trobar mecanismes que puguin arribar a aquests llindars”.

La proposta forma part d'una nova llei de mesures urgents en què el Govern està treballant i a la qual s’inclouen accions relacionades amb els salaris més baixos, com també l’habitatge. Pel que fa als salaris baixos, l’executiu vol que es vagin incrementant de mica en mica fins a arribar al 60 per cent del salari mitjà, segons les recomanacions del Consell d’Europa.

Quant a l’habitatge, s’avaluaran les mesures que es poden incloure en aquest text en funció de les conclusions a què arribi la taula de l'habitatge prevista per a aquest mes de setembre.

El ministre, seguint amb l’habitatge, va explicar que se seguirà treballant en mesures que s’han anat aplicant en els darrers anys com la renovació automàtica del contracte de lloguer o que l'increment no pugui anar més enllà de l'IPC i en la creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge.

Habitatge d’ús social

També Filloy va informar sobre el projecte de construcció d’habitatge d’ús social, del qual el cònsol menor de la capital, David Astrié, va explicar al Diari que havia quedat aturat temporalment. Filloy ho va desmentir i va assegurar que “avança amb certa lentitud”. El titular d’Afers Socials, que va recordar que el conveni es va signar amb el comú tot just abans que esclatés la pandèmia, va dir que va molt lligat a l'institut nacional de l'habitatge i la creació del fons publicoprivat que ha de servir per finançar-lo.

El ministre, a més a més, va assegurar que en aquests moments s’estan redefinint les prioritats de l’executiu en el marc del projecte Horitzó 2023 i que s’ha de veure si és oportú fer els habitatges o, per exemple, remodelar edificis ja construïts. El que l’executiu té clar és que es vol continuar treballant per fomentar que hi hagi habitatges de lloguer.

CONVENI AMB LA GENT GRAN PER GARANTIR LES ACTIVITATS

El ministeri d’Afers Socials i la Federació de la Gent Gran van procedir a la signatura d’un conveni valorat en 17.000 euros perquè l’entitat pugui continuar fent les activitats. Filloy va recordar que és una col·laboració que ja s’està donant però que el conveni era una manera de materialitzar-lo. El president de la federació, Fèlix Zapatero, va manifestar que aquest acord "demostra que l'estratègia de la junta, d'anar pas a pas, parlant i resolent problemes, és l'estratègia correcta”. El conveni té una vigència fins al 31 de desembre del 2020, tot i que Zapatero va matisar que aquest es pot ampliar per a tres anys, “fet que seria un acord per a tota la legislatura”. Filloy va destacar la importància de realitzar actuacions d’aquest tipus tenint en compte que “prop de 10.500 persones del país tenen més de 65 anys”, fet que vindria a ser un 15 per cent de la població total. En aquest sentit el titular va reiterar la necessitat que les persones grans puguin dur a terme les activitats lúdiques amb les màximes condicions possibles. La federació té entre els seus objectius amenitzar el temps lliure de les persones associades i fomentar la convivència.