pandèmia mundial
Les aglomeracions de les PCR
El CAP de la Sardana és un dels punts on es fan les proves PCR a possibles casos positius en coronavirus. La controvèrsia ve donada perquè per arribar fins allà has d’anar-hi a peu, pel carrer, al costat de l’eix comercial i un cop arribat al centre hi ha cua d’espera.
Tens símptomes o has estat en contacte amb un positiu. Truques al metge i et diu que has d’estar aïllat a casa per prevenir nous contagis del coronavirus. Reps una segona trucada. En aquest cas et diuen que has d’anar a peu fins al Centre d’Atenció Primària (CAP) de la Sardana i que allà et faran la prova PCR. Arribes i t’has d’esperar al carrer juntament amb altres persones que també porten dies aïllades com tu o que s’han de fer una prova perquè tenen símptomes.
Aquesta és la realitat que es va trobar la Clara (nom fictici) ahir el matí quan va ser citada a la Sardana per fer-se el test, ja que requereix una intervenció quirúrgica i primer necessita confirmar que és un cas negatiu. Ella, igual que les altres deu persones que van arribar en qüestió de deu minuts, no entenien per què els van citar a gairebé tots a la mateixa hora. I el pitjor, que faci uns dies que estan aïllats per prevenir nous contagis però que al mateix temps hagin d’anar a peu pel carrer fins al CAP per fer-se la PCR. “Jo no tinc cap cas positiu però sí que és cert que ara mateix puc contraure’l, ja que aquí hi ha persones que s’estan fent la prova per primera vegada i tenen símptomes o perquè tenen un contacte directe”, deia la Clara mentre esperava en un racó de l’edifici mantenint al màxim la separació de seguretat.
Petits, joves i grans. Només cal passejar per davant del centre cap al migdia per poder veure com es creen cues al seu voltant indistintament de l’edat i contemplar el cas en concret. Ahir la Marta (nom inventat) anava acompanyada dels seus dos fills després que el seu marit donés positiu al test el dia anterior. Així ho explicava al Diari mentre estava a poc més d’un metre de distància del Joel, que acabava de tornar de vacances i després de presentar petits problemes respiratoris i febrícula el van destinar a fer-se la prova per primera vegada. Ell diu que al matí va trucar i que de seguida el van atendre i li van donar hora per al mateix dia. De fet, ahir el ministre Portaveu, Eric Jover, va confirmar que s’ampliava a quatre persones la capacitat per atendre les trucades a la centraleta per demanar hora per la PCR o la TMA, davant de l’alt nombre de demandes diàries. Fins ara hi havia dos responsables d’atendre els usuaris.
Seguint amb el Joel, exposava que no tenia coneixement d’haver estat amb cap positiu, però que el metge li havia indicat que després de fer-se la prova, mentre esperava els resultats, havia d’estar confinat a casa. “No ho entenc. He d’estar a casa però em diuen que vingui aquí, sense cotxe i passejant pel carrer. Si soc positiu, segurament portant la mascareta no passarà res, però i si passa de qui és culpa? meva o del responsable que em fa venir aquí?”, al·legava sorprès de veure que hi havia més gent que esperava a la cua.
“Arribes, entres a dins i dius el teu nom i que tenies hora, ho confirmen i et fan esperar a fora”, explicava en Ramon. Llavors, un cop et tenen fitxat, has d’entrar d’un en un. Hi ha una sanitària encarregada de realitzar les proves que et ve a buscar a la porta protegida de cap a peus i et fa entrar. Un cop dins et desinfectes amb gel hidroalcohòlic i en cap moment et pots treure la mascareta. I així sense parar fins a haver dut a terme totes les proves que corresponen a aquell dia. Mentrestant, la cua es va omplint i es va fent gran en qüestió de pocs minuts. La gent no deixa d’entrar i sortir. Allà a la vora, a més, hi ha uns treballs d’obres i hi passen constantment famílies i persones grans que van a fer la compra a un dels supermercats que queden propers.
Les males llengües fins i tot diuen que en alguns casos, després de realitzar-se el test, es poden veure els usuaris, aprofitant que estan aïllats i que han pogut sortir al carrer, als bars que hi ha la vora prenent un cafè. De fet, si una persona porta una setmana o bé onze dies confinada, el més normal és que si té una mica de llibertat, aprofitant que és l’estiu, tingui ganes de fer certa vida normal i no pensi amb el virus.