Preocupació per l'impacte de la crisi

El primer estudi realitzat després del confinament -a partir d’una mostra de 749 persones obtinguda entre el 29 de juny i el 9 de juliol- reflecteix que un 79,2% de la població pensa que les conseqüències econòmiques i laborals de la Covid-19 seran “molt o bastant greus”, amb especial incidència entre les dones i els majors de 40 anys. Així ho va afirmar ahir el director del CRES, Joan Micó, en la roda de premsa per anunciar els resultats del segon observatori del 2020, del qual també es desprenen neguits sobre el futur de l’economia nacional o sobre el benestar psicològic.

En aquest sentit, la mateixa enquesta evidencia que un 40,2% de la ciutadania creu que la recuperació de l’economia trigarà en arribar entre dos i tres anys, mentre que un 27,1% considera que Andorra assolirà els estàndards econòmics que hi havia abans de la crisi en menys de dos anys. Així mateix, l’enquesta també constata que un 14% de la població sosté que el país necessitarà entre 4 i 5 anys per revifar. Sobre aquesta qüestió, els perfils més optimistes són dels joves amb estudis universitaris o formació professional, mentre que els adults majors de 40 anys -i particularment amb nacionalitat portuguesa- albiren un futur més negre.

No obstant això, les perspectives de creixement econòmic són més favorables en comparació amb la visió respecte als països de l’entorn. Per aquest motiu, un 41,5% dels enquestats opina que la recuperació serà “més ràpida”, un 29,6% considera que serà “igual” i, per contra, un 23,6 diu que serà “més lenta”. Paral·lelament, pel que fa al moment més immediat, cal destacar que la percepció d’una situació econòmica general “dolenta o molt dolenta” ha passat del 14,8% al 23%, és a dir, que ha empitjorat en més de vuit punts percentuals.

De totes maneres, en el terreny més personal, un 66,5% de la població manifesta que la seva situació econòmica s’ha mantingut igual després de la pandèmia, mentre que un 30% declara que ha empitjorat. En referència al darrer ítem, la majoria de les respostes atribueixen aquest fet a la disminució dels ingressos, a l’aplicació dels ERTO o al fet de no tenir feina o estar acomiadat.

D’altra banda, Micó va assenyalar que un dels denominadors comuns que li han cridat l’atenció d’aquesta enquesta és la incertesa, que es tradueix en “una proporció molt alta de no resposta”. Per aquesta raó, a la clàssica pregunta sobre els principals problemes d’Andorra s’ha obtingut unes respostes més atomitzades que de costum. L’habitatge segueix sent el principal neguit, però passa d’un 46% a un 22,5% i aquest mateix patró es repeteix amb les polítiques socials i els salaris, les següents que apareixen en l’ordre d’importància. “S’ha d’entendre el moment de l’obervatori. Aquestes preocupacions no han deixat de ser importants, sinó que s’han relativitzat”, va afirmar Micó. Precisament, en quart lloc, la Covid-19 preocupa un 8,6% dels ciutadans.

EL 28% DE LA GENT VA CONFINAR-SE SENSE BALCÓ, TERRASSA O JARDÍ

Una de les preguntes que els enquestadors del CRES han inclòs enguany, com a novetat motivada per la pandèmia, és sobre el tipus d’habitatge. En aquest sentit, un 28% de la ciutadania assegura que l’habitatge on viu no disposa de balcó, terrassa o jardí, ja sigui propi o comunitari. A més, pel que fa al confinament, un 41,2% de la població afirma que ha afectat negativament el seu benestar psicològic, un 37,2% diu que ha perjudicat la qualitat de la son i un 26,4% declara que ha repercutit negativament en els seus hàbits d’alimentació. Així mateix, en l’àmbit general, un 59% de la gent opina que ha viscut “bé o molt bé” el període de confinament.

MÉS DE LA MEITAT DELS TREBALLADORS RECUPEREN LA SEVA FEINA

El segon observatori del CRES durant el 2020 també va servir per interrogar la ciutadania sobre la situació laboral després del confinament, un període en el qual el 66,4% dels enquestats va afirmar que ha experimentat canvis en el seu lloc de treball. En aquest sentit, un 57% dels assalariats va manifestar que ja ha tornat a la feina en les mateixes condicions que abans de l’esclat de la pandèmia. Per contra, prop d’un 18% continua amb un ERTO, un 6% segueix fent teletreball, un 5% combina el teletreball i la feina presencial i gairebé un altre 5% està a l’atur. Amb la mirada posada al confinament, un 33,3% dels empleats va realitzar teletreball, un 31,4% va patir una suspensió temporal del seu contracte laboral, un 11,1% va veure la seva jornada laboral reduïda i un 7% va perdre la seva feina fruit d’un acomiadament. Pel que fa als empresaris, professionals i treballadors autònoms que han tornat a la feina igual que abans, el percentatge és lleugerament inferior i se situa en un 52,5%. Així mateix, un 18,2% dels empresaris que tenen contractats assalariats declaren que l’empresa segueix amb reducció de l’activitat, mentre que en el cas dels autònoms sense assalariats aquesta xifra és del 10,3%. En darrer lloc, en l’epicentre de la pandèmia, un 43% dels membres d’aquest col·lectiu es van veure abocats a fer cessar l’activitat de la seva empresa, un 21% assegura que “no ha pogut treballar” i un 21,2% argumenta que s’han reinventat fent teletreball.