El luxe de menjar cada dia

Un local cedit sense electricitat ni neveres que regala esperança, això és la botiga solidària de la Creu Roja Andorrana. En el seu interior, prestatges plens d’aliments i productes bàsics fan que 41 famílies i un total de 103 persones puguin menjar cada dia durant tot el mes. Una xifra que augmenta cada setmana i que entre la setmana passada i l’anterior es va incrementar en una vintena d’usuaris. La crisi del coronavirus ha agreujat la situació de pobresa al país i està abocant moltes persones a una situació inesperada. Entre els usuaris, l’agraïment és el sentiment més compartit i l’esperit de superació, el tarannà que els fa ser resilients.

Ara tot just fa tres setmanes que la Martina (nom fictici) fa ús del servei de l’ONG després que el ministeri d’Afers Socials la redirigís. “El primer dia venia més tallada, tenia vergonya. Són 58 anys i és una situació que per a ningú és agradable, a ningú li agrada demanar ajuda”, confessava. Ara, però, la situació és diferent: “Ara vinc, agafo només el que necessito i em sento com si anés a una botiga... Tant de bo pogués pagar després.” “M'agradaria poder viure amb les nostres pensions, però no es pot perquè tot s'ha encarit molt i tenim el vici de menjar cada dia”, comentava. La família està formada per tres persones: la Martina, que té artritis reumatoide, el seu marit que també té una invalidesa i el seu fill de 21 anys.

I la situació també els afecta psicològicament. En aquest sentit afirmava entre llàgrimes que “el meu marit està molt depressiu i amb ganes de fer una bogeria pràcticament cada dia. Ho porta molt malament, té ganes de morir-se i he intentat portar la iniciativa i no enfonsar-me”. “Intento relativitzar el problema tot el que puc i dic que només és una mala temporada i que ens en sortirem, però el meu fill ho porta per dins i més d’una vegada l’he enxampat plorant a la seva habitació”, explicava afligida. “Sort que no tinc nens petits i que el meu s'està buscant la vida i si troba feina, amb el seu sou tindrem una ajuda més i potser decidim deixar de venir a la Creu Roja i que agafi el nostre relleu una persona que ho necessiti més”, va manifestar la Martina.

Sobre la situació actual del país comentava que “la pobresa al Principat em preocupa molt”. Ella és andorrana i apuntava que “de pobresa n’hi ha hagut sempre però fins ara havia estat més fàcil girar el cap”. Sobre l’entitat expressava que “si no fos per la Creu Roja, molta gent moriria de gana, estan fent una labor encomiable i estic molt agraïda que ofereixin un servei que pertocaria a Afers Socials”.

D’altra banda, el Francesc (nom fictici) ja fa dos mesos que fa la compra a la botiga solidària: “Des que van començar, els vaig explicar la meva situació i de seguida em van dir que podia venir.” Ell va venir fa tres anys i mig a Andorra a treballar i el van haver d’operar d’urgència per un problema de salut. Ara ja fa més d’un any que està de baixa i sembla que hi ha complicacions mèdiques: “No sé quant de temps més hi estaré”, destacava per afegir que “la gent es pensa que estàs de baixa i que estàs molt bé però jo no vull estar de baixa, vull estar bé i poder treballar”.

Amb el que cobra de baixa viuen ell i la seva dona, que no troba feina al país per problemes d’idioma. “El primer mes de la baixa només em van pagar un 53% del sou i només tenia per pagar el lloguer”, exposava. “Venir a la botiga solidària ens ha suposat menjar tots els dies del mes perquè abans arribava el dia 20 i ja no teníem res per menjar. Fins i tot havíem anat a demanar a algun hotel si els sobrava menjar”, va indicar. “Mai a la vida m’hauria imaginat estar en aquesta situació”, confessava.

Jordi Fernández, director de l’ens, va detallar que un dels factors més importants per a ells és la dignitat de la persona, per això conviden els usuaris a fer la compra amb una cistella en comptes d’oferir-los un lot de caritat. Cada vegada que reben una petició d’ajuda es posen en contacte amb Càritas i Afers Socials per saber quines ajudes se’ls està oferint “per no duplicar i arribar al màxim de famílies”. Després, obren una fitxa a les famílies, amb un número d’identificació personal per protegir la identitat. La botiga obre de dilluns a divendres i es pot anar a buscar menjar un cop a la setmana.