DE LA MEVA AGENDA
Complir amb la Meritxell
S’ha fet tan entranyable la Mare de Déu que se l’anomena com si fos de casa
Una de les expressions més dolces que em regala una gavernera d’emocions és la que, des que soc mossèn de Canillo, he sentit cada any en les vigílies del 8 de setembre: “Complir amb la Meritxell.”
S’ha fet tan entranyable per a tots la Mare de Déu de Meritxell, que dolçament l’anomenen “la Meritxell”, com si fos una més de casa. Certament ho és, per a tots els andorrans que l’estimen i honoren.
La Maria Rosa del Canaro em confiava diumenge després de la missa de Soldeu: “Quan tenia només 2 anys, la meva mare em baixava de casa Jarca de Prats a Meritxell al matí i una altra vegada a la tarda per al res del Sant Rosari. M’ensenyava a complir amb la Meritxell.”
El Pepito de cal Jep m’explicava que, quan la Festa de la Constitució semblava pretendre aigualir la Festa Nacional de Meritxell, “treballàvem els dos mesos de l’estiu per poder-nos comprar unes espardenyes que estrenàvem per anar a Meritxell i complir amb la Mare de Déu”.
El Roc feia cada festa de Meritxell el dinar de les quatre autoritats nacionals i comunals a la rectoria de Meritxell per donar un cop de mà a mossèn Ventura. Era el seu Ús i Costum per complir amb Meritxell. I les noietes de cal Piedro de Ransol, de cal Toni de Canillo... complien amb la Meritxell ajudant el capellà mossèn Ventura a endreçar l’ermita, a vendre llantions.
El senyor Casals d’Escaldes, exescolar de l’Escolania de Montserrat, complia amb la Meritxell cantant la Salve de la Mare de Déu del Remei de l’Urgell amb la lletra meritxel·liana que es fabricava “Déu vos salve, Maria Immaculada, Verge Santa Meritxell...” Era la seva ofrena preciosa a l’ofertori de la missa presidida per les Autoritats.
La Conxita del Mangauxa cuinava les coques de canal canillenques per obsequiar els Consellers a la sortida del tradicional Consell que se celebrava a recer de la Patrona i Defensora de les Valls tal com ho declararen el 24 d’octubre del 1873. Meravellosa i dolça manera de l’enyorada Conxita de complir amb la Meritxell!
Complir amb la Meritxell concedia a la Pepa, Carme del Calvó, la Camila del Tomàs, la Madame Rosa del Naudí... trobar-se als peus de la Mare de Déu per fer petar una xerrada, la més llarga de l’any sense cap mena de dubte.
Admiro en el meu cor el senyor Casas de Casa Retor de Canillo, que fins ben complerts els 90 anys, el seu passeig més estimat era pelegrinar pel Camí Ral de Canillo fins al Santuari.
La mare i el pare de la Noelia fa quinze dies complien amb la Meritxell presentant la seva filleta de tres setmanes, tal com ho han fet les mares andorranes des de temps immemorial. El ministre d’Obres Públiques, Xavier Jordana, homenatjà totes les joves mares amb el monument de la rotonda cruïlla del Santuari en col·locar-hi una bonica maternitat.
Complir amb la Meritxell ho fan cada estiu en cada torn de colònies els ainistes. No oblidem els joves de campaments CAINA i TAMARROS que li ofereixen la seva creació musical: “Oh Meritxell! Oh Meritxell! Des de Tamarros! Des de Tamarros! Amb el mossèn! Amb el mossèn! Et venerem! Et venerem!... Quan caic a terra, em dones la mà! Ens has ensenyat valors per a la vida. Lliçons vitals... Des de Tamarros, utopia real, privilegi brutal.”
La Montserrat i l’Eduard em comuniquen que no podran pelegrinar al Santuari Basílica. Em confien que ells tancaran els ulls i es veuran als peus de la Mare de Déu de Meritxell mentre llegeixo fent pregària el seu poema: MARIA DE MERITXELL
Maria de Meritxell, Mare Bona
mira els teus fills amatents
que als teus peus i a tota hora
demanen que vetllis per ells.
La teva mà estesa a la terra
ens vol suau agafar.
No la retiris mai, Mare
que ens hi puguem repenjar.
Ets reina d’aquestes munta-nyes...
L’universitari lauredià, acompanyat de la seva mare, ha pelegrinat per complir amb la Meritxell. Demà marxa a Barcelona per començar un màster sobre economia-auditoria. He compartit amb ells l’eucaristia de l’Estrella dels esclops de la Mare de Déu.
Prometo al meu amic en quarantena per culpa de la Covid-19 que m’aixecaré la mascareta per fer un petó a la mà i bufar-lo acompanyat d’una mirada escoltadora devers la dolça Mare de tots. La meva Confident el recollirà per dir-nos que “tots hem complert amb la Meritxell”, gràcies al petó del mossèn guardià de la Casa.
Complir amb la Meritxell, com hem vist i recordat, és fer-li una visita en el seu Santuari, és unir-nos a les celebracions, als cants, a les pregàries i tantes altres coses fetes amb les mans i el cor. No hem d’oblidar, però, que a més a més de tot això, que Ella agraeix molt i que està molt i molt bé, complir amb “la Meritxell” també és estimar-la estimant els altres com el seu Fill Jesús ens va encomanar de fer.