Meritxell sense missa

El coronavirus ha deixat la seva empremta a tots els actes que s’han pogut celebrar enguany, i el Dia de Meritxell no podia ser d’una altra manera. Les restriccions de l’aforament i les mesures sanitàries van fer que menys persones s’apropessin ahir al santuari, però ho van fer de manera esglaonada durant la setmana. Tot per garantir les mesures de seguretat necessàries entre els assistents i evitar la propagació del virus. Així ho va explicar Clareta Casal, que es considera “de Canillo de tota la vida”: “Cada dia ha anat pujant gent perquè hi havia missa a les set i la gent s’ha repartit.” Tot i això, es va mostrar sorpresa per l’afluència que va veure ahir i va indicar que “aquest any no pensava pas que hi hagués tanta gent, n’hi ha que deixen el cotxe a baix i d’altres que venen de més lluny”.

Aquest és el cas del Lluc, que té “cinc anys i mig” i venia caminant des de Prats: “La caminada ha estat una mica dura però hem vingut perquè és el Dia de Meritxell i venim cada any.” I un cop amunt, tocava visitar “les dues esglésies i el parc”. Des de més lluny venien la Sandra Tudó i la Vero Descarrega, les dues van sortir des d’Ordino a dos quarts de set del matí, i explicaven que “no ens ha frenat el coronavirus perquè veníem separats i amb distància”. De fet, indicaven que “encara s’hi ha de venir més aquest any a demanar que tots tinguin salut”. “S’agraeix poder venir i esperem que l’any que ve tothom pugui venir també”, afegien. Respecte a la caminada, indicaven que “com que no hi havia missa hem optat per sortir tots des d’Ordino i hem fet colla. La caminada ha estat dura, sobretot a l’últim tram, hem trigat tres horetes”. Tot i això, sabien com recuperar forces: “Ara anem a esmorzar per mantenir la tradició, normalment veníem a la missa de les set del matí.”

Amb un recorregut similar, la Teresa, la Lourdes i la Mili debutaven en el pelegrinatge, i ho feien des de Segudet: “Feia molts anys que volíem fer el pelegrinatge i aquest any, que era especial, finalment l’hem fet”. “Pensàvem que la caminada seria pitjor però ens hem trobat un dia espectacular, ha estat una bona experiència”, van valorar. Sobre l’afluència de gent, una d’elles va comentar que “vinc cada any i he notat que hi ha molta menys gent que altres diades però molta més de la que m’esperava”. Per la seva part, la Felicia va apuntar que “és molt diferent d’altres anys perquè a la diada sempre fan sardanes i una mica de festa i aquest any s’ha anul·lat tot i l’aforament és limitat”. A més, va explicar que “venia amb la idea de comprar la coca tradicional però aquest any no n’hi ha per la Covid-19”. Amb tot, valorava que “també està bé que tots siguem conscients de la situació que estem vivint”. Ella va pujar caminant des de l’avinguda de Santa Coloma: “He anat fent a poc a poc i he parat a esmorzar a mig camí, ara espero unes amigues que pugen en bus.” “Els que tenim devoció a la Verge pugem tot i la situació actual”, va destacar.

Però no tothom que es va atansar ahir al santuari esperava veure la Verge. Hi va haver un infant que el que li feia més il·lusió era veure el cap de Govern, Xavier Espot, i quan el va veure sortir es va posar a plorar. En veure’l, Espot es va apropar al nen per parlar-hi i fer-se una foto amb ell i el seu pare. Una escena atípica i que segur que recordarà.