Amb motxilla i mascareta

La tornada a l’escola per al curs 2020-2021 va oferir les imatges de sempre però amb un complement nou: les mascaretes. Ahir es donava el tret de sortida a un any escolar per als alumnes d’infantil i de primària, i infants i pares esperaven a quarts de nou del matí que les escoles obrissin les portes. A l’ambient es respiraven els nervis de cada any, però hi havia més ganes que mai de retrobar-se amb els amics que feia des del març que no veien. I és que si el curs passat va estar marcat per la Covid-19 i el confinament, el que va arrencar ahir ho estarà per les mesures de seguretat i higiene de Govern per tal d’evitar la propagació del virus. “Vam viure un final de curs atípic amb classes telemàtiques i el neguit sobre què passaria aquest any, però amb els cribratges realitzats pel Govern ens hem quedat més tranquils i només manca que tot es desenvolupi amb normalitat i sense incidències”, va indicar Palmi Escriu, mare d’un alumne de l’escola andorrana de primera ensenyança de Sant Julià.

En la mateixa línia, Sandra Arias va explicar que la seva filla “estava desesperada per tornar a l’escola i veure els companys de classe”. “Des de la direcció del centre ens han facilitat tota la informació que necessitàvem: com s’organitzarien els alumnes, què necessitaven i com serien els accessos al centre escolar”, va exposar. Arias va afegir que per incidir en les mesures d’higiene “la meva filla porta a la motxilla un starter pack amb una mascareta de recanvi i gel hidroalcohòlic, i està molt conscienciada a prevenir el contagi de la Covid-19”. Tanmateix, va considerar que “ha quedat demostrat que els infants tenen més defenses que els adults i crec que als centres escolars no hi ha perill de rebrot i tot anirà bé”.

Així doncs, Pablo Sa, pare d’un alumne de la mateixa escola, va assenyalar que l’inici del curs s’està duent a terme amb totes les garanties possibles “i els nens també tenen molt interioritzat tot el tema de la higiene. Crec i esperem que amb les accions empreses el coronavirus no estigui present a les aules”. Quant a la visió dels infants del centre, Amy Paredes, una alumna de segon cicle, va afirmar que feia temps que tenia ganes de tornar a l’escola després d’estar molts mesos a casa. “Vull veure els meus amics de la classe i el col·legi, estic una mica nerviosa però avui [ahir] ens explicaran com funcionarà tot durant el curs”, va dir l’estudiant. De la mateixa manera, la Carolina, alumna de sisè de primària, va manifestar que “tinc moltes ganes de veure els meus companys, ja que no ens hem vist durant l’estiu excepte a través de videotrucades i bé, també tinc moltes ganes d’anar al pati i poder tornar a jugar amb els meus amics perquè és l’últim any que estem en aquesta escola i no sabrem si tornarem a estar junts”.

Per la seva banda, el director de l’escola laurediana, Isaac Benchluch, va expressar que l’inici del curs escolar “s’ha dut a terme correctament. Hem repartit els espais per evitar aglomeracions i hem utilitzat tots els patis i els recursos que teníem per fer una entrada el més espaiada possible”. Així, Benchluch, va assenyalar que durant les primeres tres setmanes del curs “observarem i analitzarem com es troben els alumnes a nivell d’aprenentatge i emocional, ja que hi ha nens que feia sis mesos que no venien a l’escola”. I va manifestar que no només els infants tenien ganes de tornar a la normalitat, el claustre de professors “fa molt temps que treballa en l’organització de l’inici del curs i els protocols que havíem de seguir. Tots necessitàvem tornar a la normalitat a les aules”.

Una normalitat relativa per a la qual la tornada a l’escola del juny els va servir de prova pilot. Així ho destacaven tant Meritxell Vidal com Núria Pons, directores de la Sagrada Família i de l’escola francesa d’Escaldes-Engordany, dos centres que portaven la polèmica des de casa. La Sagrada Família va establir l’obligatorietat de dur la mascareta durant el primer mes de classe malgrat el cribratge. En aquest sentit, Vidal indicava que “l’objectiu és animar els pares que es facin les proves perquè, com més gent se la faci, més seguretat tenim a les aules i amb més rapidesa podrem treure la mascareta a les aules”. Així doncs, va precisar que si en una aula tots els alumnes s’havien fet la prova, “automàticament es poden treure la mascareta”. “Anirà en funció de quants nens hagin passat per l’stop lab”, reiterava, per afegir que “havíem dit que seria obligatori el primer mes però ho reconsiderarem en funció de quants nens del grup s’hagin fet el test”.

Sobre la reorganització dels espais, Vidal va destacar que “tenim la sort de tenir moltes entrades i sortides i ha estat bastant fàcil. És una escola petita d’una sola línia i això ho va fer més àgil”. A més, va voler felicitar tot el personal del centre perquè van arribar molt d’hora perquè la tornada a l’escola fos tot un èxit: “Els treballadors han arribat a les 7.45 hores i els professors han arribat a les 8.30. Tothom havia d’ajudar a les portes i als passadissos per distribuir amb agilitat els alumnes cap a les aules.” Així doncs, per la porta lateral de l’escola van entrar els alumnes de primer i segon de primària; per la central, infantil, i els estudiants de cinquè i sisè van accedir al centre per l’accés de dalt, on va l’ESO. I el resultat va ser tot un èxit, a les 9.05 tots els alumnes eren a dins.

Una imatge que no es va produir a l’escola elémentaire francesa d’Escaldes-Engordany. Habitualment els alumnes poden accedir al centre entre les 8.45 i les 9 hores, però ahir no va ser fins a les 9.20 que no van poder tancar la porta. A més, a la porta d’entrada del centre hi va haver aglomeracions durant tot el matí i tant pares com alumnes quedaven atrapats en una mena d’embut que es desembussava molt a poc a poc. En aquest sentit, la directora del centre, Núria Pons, va expressar que “nosaltres ja vam informar els pares que els infants anirien entrant un a un i serien redirigits a l’aula, i és cert que vam recomanar que vinguessin sense els pares”. Tot i això, reconeixia que els accessos que tenen per al centre són limitats: “Hi ha 500 alumnes en aquest recinte i tenim els accessos que tenim, dos els hem utilitzat per als alumnes de maternal i els de primària només tenien aquesta porta.” Sobre si s’havien plantejat altres opcions, Pons va apuntar que “vam descartar l’entrada esglaonada perquè ho vam intentar al juny, donant entrada a cada classe cada cinc minuts, i als pares que tenen fills d’edats diferents no els anava bé”. Amb tot, va remarcar que “el que passa fora de l’escola no ho controlem nosaltres. Tot el carrer està lliure i hi ha molt espai per poder deixar distància”.

El centre va ser motiu de polèmica també perquè des de l’Associació de Pares d’Alumnes dels Col·legis d’Ensenyament Francès (Apacef), que és qui gestiona el menjador, van informar que no es podria oferir el servei als alumnes que no s’haguessin sotmès al cribratge per falta d’espai i perquè no van disposar de la llista d’alumnes que havien estat cribrats fins a les nou del matí i, per tant, no van poder planificar-se ni parlar amb el centre per tenir més espais. Una mesura que els pares que havien passat pel cribratge van acollir bé però els que no criticaven.

En aquest sentit, la Noe, mare de dues alumnes, afirmava que “desconec els motiu pels quals hi ha alguns pares que no han fet les proves als seus fills, segurament són legítims, però penso que és normal que no puguin anar a la cantina perquè és el lloc on hi ha més risc de contagi”. Per contra, la Mònica exposava que “els meus fills no van fer la prova perquè estaven de vacances. Em semblen molt bé els cribratges però no el fet que si nosaltres no els vam poder fer la setmana passada quedem exclosos, i si t’has fet el test i has marxat de pont, no”. I Rubén Galán, pare d’un estudiant, denunciava la poca antelació amb què van rebre la notícia: “Ho van avisar ahir a través de Facebook i jo no m’he assabentat fins avui. No obro el Facebook per a res i no crec que m’hagi d’assabentar d’aquest tipus de coses per una xarxa social d’aquests temes.” A més, subratllava que “és una situació excepcional però ja fa des del març passat que dura i tenim un rodatge, s’hauria de planificar millor”.

Respecte a les mesures de seguretat, Bernardo Sagrado, avi del Max, valorava que “s’han pres totes les mesures però mai es pot estar el cent per cent segur”. I la Meri destacava que “s’ha fet el millor que s’ha pogut i no tinc por perquè si se segueixen els protocols no hi ha d’haver cap problema”. Per la seva part, la Fereal confessava que estava intranquil·la perquè una de les seves filles és col·lectiu de risc, en haver patit una bronquitis quan tenia dos anys. Per això es mirava amb recel i des de la distància les cues que es van produir a l’entrada i que la feien estar neguitosa. Una imatge que també es va produir a l’escola andorrana de la mateixa parròquia.