Pandèmia mundial
La crisi estabilitza la immigració
El coronavirus no ha alterat les tendències migratòries i els principals serveis consulars del país tornen a operar amb el mateix ritme un cop superat el confinament. Amb tot, la durada de la crisi i l’auge del teletreball són factors que poden comportar canvis demogràfics
La crisi sanitària del coronavirus ha tingut un impacte directe en l’economia del país i ha destruït llocs de treball. Certament, però, aquest fenomen no ha tingut una traducció directa pel que fa als moviments migratoris, que s’han mantingut en tendències similars a les d’abans del confinament. Almenys, així ho corroboren les dades registrades pels serveis consulars dels tres països que aporten més residents de nacionalitat estrangera al Principat.
En el cas d’Espanya -que té uns 20.000 ciutadans residint al país-, des que es va decretar l’estat d’alarma el passat 14 de març fins al 31 d’agost, un total de 375 ciutadans espanyols van inscriure’s a l’ambaixada, mentre que 203, quasi la meitat, van donar-se de baixa. “Durant els primers mesos hi ha hagut una mica més de baixes que d’altes, però era pel mateix fet del confinament. A partir de juny quan es van eliminar les restriccions de mobilitat, des del consolat vam poder tornar a treballar amb el ritme d’abans de la pandèmia”, expressa el cònsol general d'Espanya, Toni Prats. De totes maneres, Prats recalca que no existeix cap obligatorietat per notificar una alta o una baixa, raó per la qual es fa difícil estimar el volum dels ciutadans espanyols que creuen la frontera en un sentit o altre sense que en quedi constància.
Amb tot, el balanç positiu de 172 ciutadans espanyols que es desprèn de les dades pandèmiques també permet albirar noves tendències. “L’auge del teletreball fa que algunes persones es plantegin venir a residir a Andorra i treballant sense haver de modificar la seva feina. Algunes persones ens han comentat que la seva feina els permet treballar a distància i decideixen venir aquí perquè les condicions de seguretat, sanitat i qualitat de vida els són molt atractives”, exposa Prats.
Per la seva banda, Portugal -que compta amb gairebé 10.000 ciutadans residint al Principat- no disposa de dades prou fidedignes relatives als moviments migratoris, ja que segons el seu cònsol, Jose Manuel Da Silva, “la gent només es dona d’alta quan ha de fer un tràmit”. Per aquest motiu, des de juny fins a finals d’agost només tenen comptabilitzades 12 altes i 10 baixes. “La lectura que fem és d’estabilitat. Tenim algun cas de gent que s’ha jubilat i torna al seu país d’origen, però també algun cas puntual que ens ha demanat informació sobre la situació sanitària i laboral a Andorra i els procediments que haurien de fer per venir aquí”, reflexiona Da Silva.
A tall d’exemple, el conseller de les comunitats portugueses, Jose Manuel Da Costa, explica que només han rebut dues sol·licituds per adherir-se al programa Regressar, que ofereix ajuts a l’emigrant retornant des de juliol del 2019.
Pel que fa a França -que té més de 3.000 residents al país-, segueix un patró molt semblant al de Portugal, quant a la manca de rellevància de les xifres atès que no existeix un component d’obligatorietat. A més, cal recordar França va tancar els serveis consulars l’1 de setembre de 2017 i no ha estat fins a l’1 de febrer del 2020 que han tornat a estar operatius. En aquest sentit des del consolat assenyalen que han tingut computades 20 altes i 10 baixes entre els mesos de març i agost.
En darrer lloc, des d’una perspectiva sociològica, el director del CRES, Joan Micó, descarta que enguany hi pugui haver un èxode com el que hi va haver arran de la crisi econòmica del 2008. “En aquell moment la crisi va afectar un sector molt determinat com era el de la construcció. Molta gent va perdre el seu lloc de treball i era un perfil que arrossegava tota la seva família. Ara és massa aviat per saber el que passarà perquè, amb els rebrots que hi ha a tot arreu, la majoria de les persones prefereixen estar al lloc on són”, declara. Per tot plegat, el sociòleg conclou que ens trobem “a una època d’impasse”, raó per la qual “el quid de la qüestió serà veure la durada de la crisi i d’altra banda si a l’hivern representa que no venen els turistes que habitualment venien”.