La Batllia admet a tràmit l'acusació contra Rajoy i Montoro per coaccions al Govern

Si el PP no en té prou amb els problemes de corrupció i de tràfic d’influències, ara traspassa fronteres i alts ex-dirigents populars han estat imputats –investigats– per presumptes delictes tan greus com corrupció, coacciói extorsió en territori andorrà. Tot relacionat amb BPA, l’anomenada policia patriòtica i l’obsessiu interès per aconseguir informació sobre suposats diners de líders independentistes al Principat.

El PP, que aquests dies ha de lidiar amb l’operació Kitchen –la implicació del govern de Mariano Rajoy en l’espionatge a l’extresorer de l’PP Luis Bárcenas–, veu ara com les seves pràctiques traspassen fronteres. El batlle Manel Santolària va comunicar ahir en un aute –signat abans de la baixa mèdica– admetre a tràmit una ampliació de la querella de l’Institut de Drets Humans que demana que s’investigui l’ex-president espanyol Mariano Rajoy, l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro, el d’Interior, Jorge Fernández Díaz, i l’exsecretari d’Estat d’Interior Francisco Martínez –que ja no milita al PP–. I tot per la visita que Rajoy i Montoro van fer a Andorra el 8 de gener del 2015. L’entitat que presideix Elisa Muxella considera que aquesta visita tenia com a objectiu obtenir informació sobre els comptes bancaris dels líders independentistes catalans. En concret, estima que volien saber si Jordi Pujol, Oriol Junqueras i Artur Mas tenien diners a Andorra. És cert que BPA ja havia passat informació a Espanya dels Pujol directament a través de l’ambaixada, però fonts jurídiques apunten que la policia espanyola dubtava de la veracitat d’aquestes xifres i volia saber també si Junqueras i Mas tenien comptes a Andorra. La querella que va treballar el lletrat Alfons Clavera considera que es van produir coaccions als òrgans constitucionals i falsedat de documents dels ex-alts càrrecs.

Santolària ha admès a tràmit la querella contra tots i per tots els delictes. Fonts jurídiques van precisar ahir que s’obre la possibilitat que s’enviï una comissió rogatòria a Espanya i que Rajoy hagi de nomenar un advocat i declarar per aquestes imputacions. El batlle s’ha inhibit del cas i l’ha traslladat a la presidència de la Batllia perquè el treballi una secció especialitzada.

‘Policia patriò`tica’

La querella inicial va ser presentada en el marc de les diligències prèvies contra l’anomenada policia patriòtica que va dirigir l’excomissari José Manuel Villarejo, qui va reconèixer operacions de la direcció adjunta de la policia, a càrrec del comissari Eugenio Pino, i per la unitat d’assumptes interns, sota responsabilitat del comissari Marcelino Martín-Blas, per “fastiguejar un partit polític”, CiU. L’institut es va presentar com a acusació particular en l’anomenada operació Catalunya contra Martín-Blas, Celestino Barroso –inspector en cap i exagregat d’Interior a l’ambaixada espanyola a Andorra– i Bonifacio Díaz –inspector en cap–. El juliol de l’any passat l’institut va fer una ampliació de la querella que afecta Fernández Díaz, Martínez i l’exdirector de la policia espanyola Ignació Cosido, a qui imputen coaccions, extorsió, amenaces i xantatge, i la resta de dirigents.

MUXELLA CELEBRA LA DECISIÓ EN DEFENSA DE LA "SOBIRANIA"

La presidenta de l’Institut de Drets Humans, Elisa Muxella, va celebrar ahir que la Batllia hagi admès a tràmit la querella que l’entitat va presentar contra l’ex-president espanyol Mariano Rajoy, l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro, el d’Interior, Jorge Fernández Díaz i l’exsecretari d’Estat d’Interior Francisco Martínez, per coacció. Segons Muxella, i malgrat el temps que la justícia ha trigat a pronunciar-se –l’ampliació de la querella contra els alts càrrecs del PP es va presentar el juliol del 2019–, la decisió de la Batllia permetrà “conèixer què va passar”. “Cal saber la veritat”, va insistir, argumentant que la decisió de querellar-se contra els responsables del Partit Popular rau en “la defensa de la sobirania del nostre país”. En aquest sentit, la presidenta de l’institut va recordar que la primera querella que es va presentar el maig del 2017 i que acusava quatre policies espa­nyols d’alt grau d’haver participat en una maniobra d’extorsió als responsables de BPA ja va ser acceptada. Les dificultats amb les comissions rogatòries i el fet que alguns dels implicats gaudissin encara d’immunitat diplomàtica va fer decidir l’organisme d’ampliar l’acusació als responsables polítics entenent que “es demostrarà que tenien ordres de fer el que van fer”. Muxella és conscient de l’impacte que pot tenir el fet que Andorra citi a declarar un expresident d’un altre país, però va sentenciar que “això no és cosa nostra”, i va recordar que a Espanya “també s’investiguen les clavegueres de l’Estat” i “nosaltres hem de defensar la nostra sobirania”.