Pandèmia mundial
L'odissea de tornar a casa
Els usuaris del bus lliure es troben aglomeracions i cues per poder pujar al bus que els porta a casa, una escena habitual que s’ha vist agreujada per la pandèmia i la reducció de l’aforament dels vehicles al 75%. Alguns alumnes han d’esperar al tercer bus.
Els alumnes de secundària i batxillerat estan habituats a les aglomeracions a les parades de bus quan toca tornar a casa, però la pandèmia del coronavirus fa que la situació es compliqui. Amb una reducció del 25% en l’aforament dels vehicles i amb la necessitat de mantenir les distàncies de seguretat, són molts els alumnes que s’han de quedar a la parada i esperar un segon o, fins i tot, un tercer autobús que els pugui portar a casa. Això si no opten per trucar als pares davant la desesperació.
Ahir, un centenar d’alumnes de l’escola andorrana de Santa Coloma es van acumular a la parada Prat Salit del Bus Exprés i van fer falta quatre vehicles per buidar l’andana. En aquest sentit, la Sara, alumna de segona ensenyança, va indicar que agafar el bus aquest any és “molt més angoixant”, i afegia que “ahir [dilluns per al lector] hi havia molta gent i la meva mare va decidir venir a buscar-nos perquè era impossible”. “Hi ha gent que s’ha d’esperar fins al tercer bus per poder marxar”, apuntava la seva amiga Núria.
La Laia, l’Aiza i l’Altea es miraven l’escena resignades, sabien que no podrien entrar al primer autobús: “Aquest any som moltes més persones de l’escola que fem servir el bus i sempre hem d’esperar el segon.” “Quan s’apropa l’hora que ve el bus la gent es posa en una fila i si veus que hi ha molta gent ja saps que no podràs pujar”, explicaven. En la mateixa línia, la Martina i les seves amigues destacaven que “hi ha problemes per entrar perquè s’acumula molta gent a la parada”, tot i que alguns alumnes opten per agafar l’L1.
Per la seva part, el Pol destacava que ell no s’ha hagut d’esperar mai per poder entrar, i té la seva estratègia: “Has de ser ràpid a l’hora de marxar per poder agafar el primer bus perquè si no s’omple.” A l’altra cara de la moneda, el Miquel destacava que “ahir [dilluns] també estava molt ple, vam haver d’esperar al tercer bus. Si avui [ahir] no puc agafar el tercer hauré de pujar caminant fins a Escaldes-Engordany”.
I al matí la situació no millora gaire. L’Anna va exposar que “al matí directament no podem agafar-lo perquè la parada a la qual anem sempre està plena i ens han de pujar els pares, estem pagant per un servei que no podem utilitzar”. D’altres alumnes opten per llevar-se més d’hora perquè és possible que passi el que li va passar ahir a la Laia: “Quan el bus ha passat per davant de la meva parada estava ple i he hagut de venir corrent per poder entrar a classe.” A la Marta també van deixar-la a la parada, però ella va optar per trucar a la mare perquè la portés a l’escola.
Amb tot, la saturació no només afecta els estudiants, sinó la resta de treballadors que utilitzen el bus. La Judith va manifestar que “és el segon dia que coincideixo amb els alumnes i veig que els busos triguen una barbaritat i que és molt difícil trobar lloc. Si veig que cada dia he d’esperar molta estona o bé hauré de sortir abans o trucaré per demanar explicacions”.