Un afectat del 'cas Valora' serà indemnitzat pel retard de la justícia

El Tribunal Constitucional ha estimat el recurs d’empara presentat per un client de la societat Valora i li ha reconegut el dret a ser indemnitzat per una vulneració al dret a un procés de durada raonable.

El perjudicat, tal i com recull la sentència publicada al BOPA d’aquest dimecres, va presentar el 28 de novembre del 2011, en qualitat de client de la societat Valora, una querella criminal contra diverses persones pels presumptes delictes de falsejament de comptes, administració deslleial, fallida delictiva, estafa, estafa qualificada i apropiació indeguda i falsedat documental.

El 26 de juny del 2017 la batlle instructora de la causa va dictar una providència traslladant la querella a les parts i a la fiscalia perquè sol.licitessin la conclusió del sumari o la pràctica de les diligències en un termini de 15 dies.

Palou va presentar el 20 de desembre del 2019 un escrit en que constava que un any i mig després la batllia no havia dut a terme cap actuació d’instrucció i que se li estava vulnerant el seu dret a un judici de durada raonable. L’abril del 2020, el client de Valora, presenta recurs d’empara contra la inactivitat de la secció penal especialitzada número 1 de la batllia.

La mateixa fiscalia reconeix en les seves al·legacions davant el Tribunal Constitucional que s’ha produït un retard indegut, que “no és atribuible a la part recorrent”. Apunta igualment a l’acumulació de causes a la batllia: “No és una justificació de la dilació indeguda, però sí ha de portar als poders públics a valorar la necessitat d’examinar si aquesta acumulació deriva de dificultats d’ordre estructural, per tal de dotar l’Administració de Justícia de les adequades solucions per evitar la reiteració d’aquestes vulneracions”.

El Tribunal no sembla tenir dubtes sobre el recurs. “Una petició de noves diligències, a l’empara de l’article 121 del Codi de procediment penal, no es pot dilatar més de dos anys per ser resolta, ja que aquesta actuació no es troba justificada per cap complexitat ni tècnica ni de la concurrència de subjectes intervinents”, assegura en la sentència afegint que el retard “respon a una passivitat inexcusable de l’òrgan judicial”.

Pel que a la saturació de la batllia, el TC recorda que ja s’ha referit amb anterioritat als problemes estructurals i reitera que “convé instar a qui ostenti les competències oportunes per tal de dotar de mitjans materials i humans als tribunals i garantir així els drets dels justiciables.