L'agent sancionat per la fuga del pres recorre i defensa que no pot ser l'únic responsable

L’agent penitenciari que va ser expedientat i sancionat amb la suspensió de sou i feina durant vint dies per la fugida del pres de la Comella ha presentat un recurs contra la decisió de Govern. El carceller demana que s’arxivi la falta greu que se li imputa al·legant diversos errors de forma i també de fons. El que en definitiva argumenta el treballador és que el pres aconsegueix fugir per un cúmul de circumstàncies, entre les quals les deficiències estructurals de l’edifici, i que per tant no s’entén que ell en sigui l’únic responsable. En cas que el Govern no canviï de posició, l’afectat portarà el cas a la justícia.

De fet, a parer del carceller, l’expedient s’hauria de tancar ja per una qüestió de forma, ja que al·lega que la seva resolució va ser dictada fora de temps. En aquest sentit, argumenta que tenint en compte els dies hàbils, la resolució s’havia de dictar a tot estirar el 10 d’agost i en canvi es va fer dos dies després.

Més enllà d’aquest fet, que la representació legal de l’agent considera que és suficient per anul·lar la sanció, també s’indica que l’expedient no té en compte totes les deficiències que van possibilitar l’escapada el passat 29 d’octubre. En concret, no comprenen que en la resolució no s’aclareixi si també s’ha obert o no un expedient a la direcció del centre penitenciari per les deficiències estructurals de l’edifici, com ara el fet que les alarmes no funcionessin o la finestra del pati que va permetre a l’intern enfilar-se i fugir. Entén l’agent penitenciari expedientat que la suma de tots aquests factors és el que va permetre l’evasió i de fet al·lega que s’han iniciat modificacions per garantir la seguretat del centre arran de la fugida, fet que al seu entendre demostra que la infraestructura tenia deficiències més enllà dels possibles errors humans.

Entre altres arguments, el treballador de la presó també recorda que en la seva posició, a la torre de vigilància, s’havia de fer càrrec de tres patis i que era físicament impossible està pendent de tots a l’hora. Així mateix, cal tenir present que en els altres dos espais hi havia un total de 16 interns, cosa que pot facilitar la fugida perquè s’ajudin a saltar entre ells o altres qüestions com ara baralles, mentre que en el lloc dels fets només n’hi havia un. A més, argumenten que no hi ha cap protocol que indiqui quantes vegades i en quin lapse de temps cal visualitzar cada pati i que va ser l’expedientat qui va donar el senyal d’alarma en adonar-se que alguna cosa estava passant.