La majoria compara el PS amb Cuba i Corea del Nord pel rebuig a l'FMI

Com si es tractés d’una classe de geografia mundial, els parlamentaris de la majoria van recitar ahir en nombroses ocasions els cinc països que no formen part del Fons Monetari Internacional (FMI): “Andorra, Corea del Nord, Cuba, Liechtenstein i Mònaco.” En el cas dels dos últims, “els seus acords amb estats veïns fan que el seu posicionament sigui diferent al nostre”, va dir el ministre de Finances, Eric Jover. Per tant, “de tots els països que integren l’ONU només Cuba, Corea del Nord i els consellers del PS no volen formar part de l’FMI”, va concloure el president del grup parlamentari de DA, Carles Enseñat.

Així doncs, el gruix de la sessió parlamentària que va tenir lloc ahir per debatre sobre la proposta d’adhesió al Conveni constitutiu de l’FMI va transcórrer sota aquesta premissa argumentativa, la qual va enutjar el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López. “Insisteixen en Corea del Nord i Cuba com si fos una qüestió que ens hagués de convèncer d’alguna cosa. Són argumentacions d’un nivell baix, impròpies d’un ministre de Finances”, va exclamar López, punyent respecte al bagatge de Jover per ostentar el càrrec.

Beneficis i costos de l’FMI

En aquest sentit, el dirigent del PS va rebel·lar-se a l’adhesió a l’organisme com a única veu discordant a la Cambra. “Volen posar el país a les ordres de l’FMI i que ens obligui a prendre decisions com la rebaixa dels drets de jubilació, a privatitzar FEDA i Andorra Telecom o a la reducció de salaris públics”, va manifestar López, que també es va mostrar crític respecte a les formes de procedir de l’executiu. “Portar una llei d’aquesta transendència el 22 de juliol per tenir-la aprovada a principis de setembre és un menysteniment absolut al Consell General”, va sentenciar el líder de l’oposició, que va reivindicar la necessitat de celebrar un “referèndum popular”.

Al seu torn, el titular de Finances va mostrar-se “dolgut” per les “desqualificacions personals” de López, motiu pel qual va “confessar-li” que “quan vegi la seva fotografia a les properes eleccions com a candidat etern del PS no el votaré ni llegiré el seu programa electoral, perquè vostè menteix”. Quant al fons del contingut, Jover va defensar l’adhesió a l’FMI pel seu “reconeixement internacional” i la “millora de ràtings del país”.

Pel que fa als números, el ministre va assegurar que la quota d’inscripció és de 98,2 milions d’euros, dels quals va sostenir que Andorra haurà de dipositar 24,6 milions d’euros en un banc de Washington en els primers sis mesos posteriors a l’adhesió. Respecte a la quantitat que s’haurà de bloquejar, Jover va afirmar que serà de 259.838 euros en comptes bancaris del Principat, mentre que el cost anual per pertànyer a l’organisme serà de 4.609 euros. “Avui fem un pas més per construir els elements que ens fan un Estat més resilient i més sòlid de cara al futur”, va declarar.

D’aquesta manera, la Cambra -que per primer cop des de l’esclat de la pandèmia va tornar a congregar tots els consellers amb l’excepció de Jordi Font i Marc Magallón- va aprovar amb 20 vots a favor (DA, L'A, terceravia i CC) i 6 en contra (PS) la proposta d’adhesió al Conveni constitutiu de l'FMI. Des de terceravia, el líder la formació, Josep Pintat, va manifestar que l’adhesió a l’FMI “és una necessitat de país” tenint en compte que “sols, d’aquesta crisi, no en sortirem”. Per la seva banda, el dirigent liberal, Ferran Costa, va assenyalar la importància d’entrar abans del 17 d’octubre dins de l’organisme per formar part de la circumscripció belga i holandesa i així “tenir un pes específic dins de l’FMI”.