Despertar en un malson

La urbanització Vila del Sol (Encamp) va despertar ahir sumida en un malson després de descobrir que havien assassinat un dels seus residents. Entre els veïns, la por i la consternació eren generalitzades. “Eren molt bona gent i no eren conflictius”, comentava la propietària del pis que tenia llogat el matrimoni. “Estic molt disgustada”, confessava, i detallava que “ja fa molts anys que ens coneixem perquè els he llogat gairebé tots els pisos on han viscut i fa uns vint anys que resideixen en aquesta zona”. “Hi havia molta confiança i sempre que necessitaven alguna cosa em trucaven, ara estic pendent de la seva filla, que té uns 14 anys, per si necessiten que me la quedi a casa”, manifestava. Sobre el presumpte agressor, indicava que “me l’havien presentat i l’havia vist amb ells moltes vegades, havíem estat parlant abans de l’estiu”.

La propietària del pis no es va assabentar dels fets fins que no es va despertar, però a la Martina [nom fictici] els bombers la van despertar a quarts de quatre de la matinada: “Som veïns directes així que han trucat a la porta per desallotjar-nos, ja que hi havia foc, i hem estat al carrer durant una hora i mitja o dues, fins que ja no hi havia risc.” “No vam sentir res ni ens havíem adonat del foc, de fet, quan els bombers han vingut estaven molt tranquils i semblava que el pis del costat estigués buit. En un primer moment hem pensat que hi havia hagut un curtcircuit per les tempestes i no ha estat fins al matí que no ens hem assabentat del que realment havia passat a través de la premsa.” La noia, que devia tenir uns vint anys, confessava que té “molta por, he esperat que els meus pares vinguessin a dinar per tornar a casa”. Respecte a la relació que tenien amb la víctima, va indicar que només els coneixien “de vista, ens saludàvem si ens trobàvem però res més”.

On sí que es coneixia més Michel Douet és al centre d’Encamp, ja que fins fa tres o quatre anys tenia l’empresa d’informàtica al carrer dels Arínsols, i sovint anava a buscar algun entrepà al Tirant lo Blanc. Els habituals del bar estaven sorpresos pels esdeveniments. I la commoció es va estendre de seguida per tota la parròquia i el país. En aquest sentit, la Isabel apuntava que “són coses que no t’esperes i la veritat és que sí que tenim por perquè el presumpte agressor tenia una relació amb la víctima i això demostra que mai saps com pot reaccionar una persona”. “Si tot es deu a un motiu econòmic, com han afirmat des d’algun mitjà, et fa reflexionar sobre el poc valor que li donem a la vida si es posen els diners per sobre”, afegia.