La Cambra calcula que el PIB caurà entre l'11% i el 15%

La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS) estima que el PIB pugui caure enguany entre un 11,1% i un 14,8%, una forquilla que anirà en funció de l’evolució de la pandèmia, segons l’informe econòmic que va presentar ahir al Centre de Congressos d’Andorra la Vella. En aquest sentit, l’escenari més optimista de cara al 2021 preveu que el PIB pujaria un 7,7%, mentre que l’horitzó més negre calcula que es recuperaria en un 4,9%. Així mateix, en la línia dels països de l’entorn, el president de la Cambra, Miquel Armengol, va exposar que els principals indicadors d’activitat com són el consum d’energia, el volum d’importacions, la matriculació de turismes o l’arribada de visitants van registrar durant el primer semestre de l’any variacions interanuals negatives d’entre l’11,4% i el 36,9%.

Per tot plegat, la Cambra va identificar cinc “reptes de futur” per a la supervivència i la competitivat de les empreses del país, així com la generació d’activitat econòmica. En primer lloc, amb referència al “marc estructural”, Armengol va reivindicar la necessitat de diversificar l’economia, quelcom que esperen que pugui arribar a partir de la creació de la zona franca. En segon lloc, des de l’ens van advocar per “un pla de rellançament de les inversions públiques”. “Demanem mantenir les inversions previstes per al 2020”, va afegir Armengol, qui va emplaçar el Govern a revisar el pla d’infraestructures perquè inclogui l’aeroport nacional.

D’altra banda, des de la Cambra també van apostar per reorientar el sector turístic i comercial per atreure “visitants amb més despesa”, i va posar com a exemple “la creació de noves atraccions sigulars” com el telefèric del pic de Carroi. A més, tenint en compte les conseqüències de la pandèmia, es va posar de manifest “la necessitat inajornable de desenvolupar una plataforma nacional de comerç electrònic”. El quart repte va fer referència al manteniment de l’ocupació i a la promoció del talent, mentre que el cinquè punt va incidir en la importància de comptar amb una fiscalitat competitiva, és a dir, amb una pressió fiscal no superior al 25%. Sobre aquesta qüestió, va subratllar la necessitat de promoure un canvi en la tipificació de delicte fiscal “diferenciant les penes d’incompliments per errors o desconeixement amb les de frau intencionat”.

Per la seva banda, el cap de Govern va assegurar que la “visió econòmica i social de la Cambra està molt a prop de la del nostre Govern”. “Podríem trobar molts pocs punts de discrepància”, va afegir. No obstant això, amb referència a la demanda per accelerar les inversions posposades aquest 2020, Espot va declarar que “en aquest moment hi ha algunes inversions a les quals no podem fer front perquè hem de destinar els diners a altres accions prioritàries com els ajuts socials”. En qualsevol cas, el líder de l’executiu va recordar que al nou full de ruta ja figuren les infraestructures “que creiem que tindran un retorn més immediat”.

LES CONNEXIONS TERRESTRES I AÈRIES

Paral·lelament, Espot va sostenir que l’aproximació al Banc Europeu d’Inversions “pot obrir la porta” a estudiar la possibilitat, a llarg termini, de rebre finançament per desenvolupar una connexió ferroviària. Tot advertint que es tracta d’un projecte embrionari, va assegurar que ja hi ha hagut contactes formals amb l’organisme internacional que corroboren que “aquest tipus d’infraestructures són les que finança el Banc Europeu d’Inversions”. Pel que fa a l’aeroport nacional, Espot va dir que no es pot apostar en aquest moment per la infraestructura tenint en compte que “falten les validacions del departament de Transports i de Medi Ambient”.