Inquilí morós i desaparegut

Rieradevall va pensar que el lloguer del pis que té a Soldeu seria el complement perfecte per no passar penes durant la jubilació. Però l’immoble s’ha convertit en un llast i una angoixa des que pels volts de l’agost del 2018 l’inquilí a qui l’havia arrendat va deixar de pagar la quota de 500 euros mensuals més despeses i es va esfumar. Mai més va contestar al telèfon. Aquella tardor va entrar una demanda a la Batllia confiant a recuperar l’immoble. Ara, gairebé dos anys després i amb una primera sentència desfavorable per a ell, espera que el recurs al Superior invalidi la resolució de primera instància i pugui recuperar un pis que, a més, no ocupa ningú. Perquè el llogater no viu al país, segons el perjudicat, i l’única funció que tindria l’habitatge seria la de continuar fent de seu social d’una societat (però sense activitat en aquelles quatre parets).

De fet, relata el seu advocat que el llogater tampoc no va acudir als tribunals en resposta a la citació per la demanda per impagament de l’arrendament. Però la Batllia va acabar determinant que el propietari no tenia raó perquè no havia pogut demostrar que no rebia els diners del lloguer. I és que, per exemple, no hi havia rebuts retornats. La qüestió és que l’acord al qual van arribar propietari i llogater és que el segon ingressés els diners al primer. O que li fes arribar de qualsevol altra manera alternativa. Un acord basat en la confiança que ha acabat penalitzant, i molt, el propietari. I la incompareixença del llogater tampoc va permetre contrastar fets i versions. Rieradevall calcula que fins a final del 2019 ja havia deixat d’ingressar uns 10.000 euros. I, per contra, ha hagut de seguir abonant les despeses pròpies de l’habitatge com les de comunitat. Es plany que el que havia de ser un ingrés extra un cop es jubilés ara està provocant despeses que li fan passar dificultats. I que ni els terminis de la justícia (ni tampoc les decisions) l’estan ajudant perquè sense una sentència favorable i mentre el contracte d’arrendament estigui en vigor no pot recuperar l’habitatge.

La demanda a la Batllia la va interposar l’octubre del 2018 i la sentència li notificaven just un any després, l’octubre del 2019. A final d’aquell mes el lletrat que defensa els interessos del propietari entrava el recurs al Tribunal Superior, del qual esperen ara la resolució. Uns terminis que estarien en sintonia amb el que solen ser aquesta mena de procediments però que per a qui espera una sentència poden ser un autèntic calvari.