Recurs dels Cierco contra la demanda milionària per mala praxi

Els germans Higini i Ramon Cierco, exmàxims accionistes de BPA, l’exconseller delegat de l’entitat, Joan Pau Miquel, i dos exmembres del consell d’administració, Ricard Climent i Frederic Borràs, han presentat un recurs a la sala civil del Tribunal Superior que té com a objectiu final aturar la demanda civil presentada contra la gestió duta a terme quan estaven al capdavant del banc. L’acció la van instar fa uns mesos els actuals administradors de BPA, és a dir l’Agència de Resolucions d’Entitats Bancàries (AREB), que es qui gestiona l’entitat des que va ser intervinguda el març del 2015 després de la nota de la FinCEN dels Estats Units d’Amèrica. En la demanda es reclamen 479 milions d’euros d’indemnització als germans Cierco i Miquel per mala praxi, i de manera subsidiària a Climent i Borràs.

El recurs s’ha presentat contra l’aute de la Batllia que va denegar als demandants la suspensió provisional de l’acció civil per causa de prejudicialitat administrativa i prejudicialitat penal. Els arguments dels advocats dels demandants, que ahir van reiterar en la vista oral que es va celebrar a la nova seu de la justícia, se centren en el fet que mentre no es resolguin els plets administratius –entre altres accions penals, el judici del cas Gao Ping–, el desenvolupament de la demanda s’hauria de suspendre de manera provisional. En el cas de la prejudicialitat administrativa, els lletrats consideren que s’hauria d’esperar a la resolució dels plets instats pels germans Cierco contra la Llei de de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i contra les decisions de l’AREB que van derivar en la intervenció i resolució de BPA. Concretament, esperar a saber si la justícia considera correcte les actuacions que van portar l’AREB a ser l’actual propietària de BPA.

Respecte a la prejudicialitat penal, els arguments dels advocats giren entorn la nota de la FINcen i l’existència o no de mala praxi per part de les persones que dirigien l’entitat bancària abans de ser intervinguda. Així, van recordar que aquesta presumpta mala praxi va ser la que va provocar la nota de l’oficina del Tresor nord-americà que combat el blanqueig i el finançament del terrorisme. I que la nota ha estat la que ha comportat els diversos procediments penals. L’exemple que va posar un dels lletrats gira entorn la possibilitat que en la resolució de l’acció civil es consideri als antics gestors de BPA responsables de mala praxi i que més tard, en procediments penals com el del cas Gao Ping, no es consideri o no es pugui provar que al banc hi havia una estructura per blanquejar. És a dir, que se’ls podria condemnar per la via civil per uns fets declarats no existents o no provats per la via penal.

Un altre dels lletrats va tornar a posar sobre la taula les clavegueres de l’Estat espanyol i el fet que “la mort” de BPA va ser conseqüència de no voler col·laborar amb el veí del sud en la guerra bruta contra l’independentisme català. Va instar a esperar a que es provi o no si la policia patriòtica espanyola va crear una informació maliciosa que es va remetre a la FinCEN per provocar la nota.

Cascada d’accions judicials

L’advocat de l’actual BPA es va oposar al recurs en considerar que no hi ha cap tipus de prejudicialitat. No la hi ha penal perquè hi pot haver mala gestió sense haver comès un delicte penal i, per tant, existir responsabilitat civil. Ni administrativa, perquè BPA tindria dret a indemnització tot i que el procés de resolució es declarés nul. El lletrat va lamentar que la “legítima” cascada d’accions judicials instades pels antics gestors de l’entitat el que persegueixen es que transcorri el període de prescripció: “Busquen la impunitat perquè ja no es podria discutir aquesta gestió.”