Préstec de 12 milions per despeses de la Covid

El consell d’administració del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB) va aprovar ahir un préstec per valor de 12 milions d’euros per donar suport econòmic a Andorra davant els esforços per lluitar contra la pandèmia. Així doncs, en la línia de diversificar l’endeutament, el Govern disposarà d’una nova font de finançament per cobrir les despeses associades a la Covid-19 en matèria de salut, un dels deu sectors d’activitat per als quals el CEB obre l’aixeta d’inversions. Així ho va confirmar el ministre de Finances i portaveu del Govern, Eric Jover, que va destacar “la velocitat amb la qual els tècnics del CEB així com del Govern d’Andorra” havien pogut concertat l’operació.

En aquest sentit, la sol·licitud que va realitzar Andorra el mes de juny passat ha estat validada per l’ens i només resta que el Govern traslladi la documentació legal necessària per rubricar l’acord. Jover va comentar que “hem de tenir en compte que fins al maig, tot i ser part del Consell d’Europa, no érem membres del CEB”. Pel que fa als terminis en què s’haurà de retornar l’operació financera, el ministre va destacar que “estem parlant d’un retorn a 15 anys”, i va afegir que, “a més a més, estem negociant un període de carència de dos anys”. Amb relació als tipus d’interès, aquests encara no estan definits, però el ministre de Finances va comentar que “és un punt que encara estem negociant, però el que sí que us puc dir és que estaran per sota dels que ofereix la banca comercial”. En qualsevol cas, el que sí que està signat és que Andorra podrà disposar del fons fins al 31 de desembre del 2021 i que l’accés estarà actiu tan bon punt s’hagin pogut resoldre aquests tràmits d’intercanvi d’informació, en el millor dels escenaris a partir del novembre.

Els objectius del préstec

Tal com va exposar el ministeri de Finances en la petició que va adreçar al CEB, l’objectiu del préstec és cobrir les despeses sanitàries que ha hagut d’assumir el Govern per combatre la Covid-19 i alhora poder fer front a eventuals necessitats que es derivin pròpiament de l’evolució de la pandèmia. D’aquesta manera, i tenint en compte els extractes presentats pel ministeri de Salut, l’organisme va taxar l’ajut econòmic en 12 milions, una quantitat que va en la línia dels préstecs que també s’han concedit a altres països. No obstant això, Jover va destacar que “aquesta operació serveix per dotar de més múscul financer el Govern”, i va recordar que “forma part de l’estratègia de diversificació del deute; però actualment, amb allò de què disposàvem, podíem fer front a les despeses derivades de la Covid”.

“L’únic compromís que existeix és que els diners utilitzats siguin per a despeses de la Covid-19”, van assenyalar des del CEB. Per aquest motiu, preveuen fins a sis blocs als quals es podrien destinar els 12 milions d’euros: la contractació de nou personal sanitari (metges, infermeres i auxiliars d’infermeria); la remuneració de les hores extraordinàries de personal mèdic i no mèdic; l’adquisició d’equipament mèdic; el subministrament de material farmacèutic com medicaments, proves diagnòstiques o vacunes; equipament de material de protecció com mascaretes, guants o gel hidroalcohòlic, i, en darrer lloc, l’ampliació de llits d’UCI.

Precisament, la compra de tests d’anticossos per realitzar el doble cribratge poblacional o l’ampliació de llits amb ventilació mecànica a l’UCI són alguns dels exemples concrets als quals es destinarà el finançament del CEB, que podrà arribar –excepcionalment– fins al 90%. En altres paraules, que Andorra haurà d’acreditar una despesa superior als 13,3 milions d’euros abans del 31 de desembre del 2021. Així mateix, en els termes pels quals s’ha tancat l’operació també queda palès que serà necessari un mínim de dues disposicions en les quals es podrà arribar a desemborsar fins a un 70% de l’import total, és a dir, 8,4 milions d’euros. Jover va destacar que es podien imputar “despeses ja realitzades”.

Com a tasca de control, el CEB exigirà de forma semestral uns informes de seguiment per demostrar que no hi ha cap ús fraudulent dels diners. De fet, en cas de cessar l’emergència sanitària, l’organisme també es reserva el dret d’enviar una delegació tècnica al Principat per supervisar de primera mà les accions dutes a terme. Cal recordar que Andorra és membre del CEB des del 26 de maig i compta amb una participació del 0,09% del capital en haver abonat una quota de 2,8 milions d’euros per a l’adhesió. Jover va comentar que “ja estem treballant amb el CEB per tal d’estudiar altres possibles projectes a realitzar”.

Qui també va parlar de la concessió del préstec de 12 milions per part del CEB va ser el president del grup parlamentari del PS, que mitjançant el seu compte de Twitter es va felicitar “d’aquesta decisió i d’aquesta bona notícia per al país. Una iniciativa del PS que ha acceptat el Govern i que ens permet ser membres avui del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa”.

UN PROJECTE DE CAIRE EUROPEU

L’emergència sanitària ha alterat els programes de finançament del CEB, que ha concentrat darrerament els seus esforços a prestar diners per lluitar contra la pandèmia. En aquest sentit, abans que Andorra, el CEB ja va concedir ajuts similars a alguns dels 42 països que també integren l’ens. A tall d’exemple, destaquen els 200 milions d’euros que l’organisme va concedir a Estònia, els 180 que se li van atorgar a Alemanya, 150 milions es van destinar a Turquia, uns altres 70 milions que va rebre Moldàvia o els 10 milions que va percebre San Marino. De fet, fins i tot la Comunitat de Madrid (Espanya) s’ha adherit a l’ajut amb un import de 200 milions, mentre que un altre paquet de 50 milions s’han destinat a la comunitat foral de Navarra.