L'Estat serà subsidiari en els casos de violència de gènere

El Govern cobrirà les indemnitzacions econòmiques a les víctimes de delictes greus, entre les quals les de violència de gènere, però també d’altres que s’han d’acabar de definir, en cas que l’agressor es declari insolvent. La decisió s’ha pres en el marc del treball en comissió de la modificació de la llei del Codi Penal per incloure multes per publicitar la prostitució i en la qual el PS també volia aprofitar per afegir un canvi que dictaminés l’Estat com a responsable civil en cas de víctimes impagades. Segons ha pogut saber el Diari, finalment majoria i oposició han arribat a un acord i serà a través d’una nova llei que es vehicularà la responsabilitat de l’Estat en aquests casos a través d’una ajuda social o un subsidi per evitar que les víctimes quedin desemparades en cas que l’autor del delicte no es faci càrrec de la indemnització.

Els dos grups parlamentaris ja han fet arribar l’encàrrec a un despatx d’advocats que està elaborant un primer esborrany de la llei que hauria d’arribar en breu en mans dels consellers generals per començar a treballar-la. L’objectiu de fer l’encàrrec conjunt és que el text legislatiu pugui arribar al Consell General sense necessitat de presentar esmenes i per tant que la seva aprovació sigui al més ràpida possible.

Conveni d’Istanbul

El paper que havia de tenir el Govern en aquests tipus de casos va suscitar polèmica a finals de l’any passat quan el Consell General va publicar la renovació de la reserva en la ratificació emesa per Andorra del Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica, conegut com conveni d’Istanbul, i vigent al Principat des del 2014. La reserva en qüestió estipulava que l’Estat té el dret de «no aplicar les disposicions previstes a l’article 30 apartat 2» del mateix conveni, el qual estableix que «hauria de concedir una indemnització adequada a aquelles persones que hagin patit greus danys contra la seva integritat física o salut, en la mesura en què el perjudici no estigui cobert per altres fonts, en particular per l’autor del delicte, les assegurances o els serveis socials i mèdics finançats per l’Estat». Dit d’una altra manera, la reserva deixava el Govern fora de la responsabilitat de cobrir les indemnitzacions impagades a les víctimes de violència de gènere.

La llei amb la qual treballen ara DA i PS permetrà donar resposta a aquest article del conveni i a les reiterades reclamacions dels col·lectius feministes del país, ja que estipularà que Govern cobreixi els impagaments a les víctimes de delictes greus. El text legislatiu haurà de marcar exactament en quins casos es donarà l’ajuda econòmica –violència de gènere i menors agredits hi estaran inclosos–, així com les quantitats en funció del cas.

MULTES DE FINS A 30.000 EUROS PER PUBLICITAR LA PROSTUTICIÓ

El treball en comissió sobre la modificació del Codi Penal que inclourà multes de fins a 30.000 euros o fins al triple del benefici obtingut per publicitar prostitució està molt avançat, la qual cosa podria portar el text legal al ple del Consell General abans d’acabar l’any. La modificació es va proposar pels grups parlamentaris de la majoria a través d’una proposició de llei que va ser presa en consideració per assentiment a principis d’aquest any. Després d’aquest tràmit, es va iniciar el treball en comissió amb les aportacions de les diferents formacions polítiques. El text final, per tant, podria passar pel ple del Consell General en breu, cosa que permetria aplicar les multes als mitjans de comunicació del país que publicitin prostitució abans que acabi l’any. En concret, la modificació que els grups de la majoria van proposar introduir en el Codi Penal indica que “la persona o l’empresa que per qualsevol mitjà faci publicitat explícita o implícita de la prostitució d’altri ha de ser castigada amb pena de multa de fins a 30.000 euros o fins al triple del benefici obtingut, si és superior”. Cal recordar que la prohibició només afectarà els mitjans de comunicació editats al país i per tant, no d’altres rotatius internacionals que també es venen a Andorra.