Metges saturats per la burocràcia

“Estem saturats i la sobrecàrrega de feina és important.” Així ho confessava el president del Col·legi de Metges, Josep Anton Touceda, que detallava que aquesta situació es deu principalment a dos motius: “D’una banda tenim el sistema del metge referent, que ha suposat una càrrega de feina burocràtica en la medicina primària, i després tenim una pandèmia que implica un increment del volum de feina.” Especialment tenint en compte que, tal com explicava, la gestió dels resultats de les proves TMA sovint recau en la figura del metge referent i, a més, han de fer el seguiment del pacient i gestionar les baixes i les altes mèdiques. Unes tasques que impliquen “una sobrecàrrega de feina perquè hem de seguir tractant gent que té altres patologies, i tot recau sobre la medicina primària”. També lamentava no poder atendre moltes trucades. En aquest sentit, Touceda reiterava que “la gestió que es deriva de la pandèmia és complexa i fa temps que nosaltres demanem una dinamització dels tràmits burocràtics”. “Tot el que es pugui fer per agilitzar feina i minvar els tràmits burocràtics és benvingut, però no és fàcil trobar dreceres”, afegia. En la mateixa línia, la pediatra Fabiola Caracseghi valorava que “amb la burocràcia tenim menys temps per estar amb el pacient”. A més, detallava que cada cop que demanen una prova TMA han d’omplir un formulari electrònic de la malaltia que és “molt feixuc, ja que si ho fas bé, necessites entre cinc i deu minuts i demanar molta informació als pacients”. “Penso que és una feina que no ens tocaria a nosaltres sinó als epidemiòlegs”, valorava.

Alarmarse i psicoteràpia

Els professionals destacaven que un altre factor que ha augmentat la pressió assistencial és, com indicava el pediatre Manel Medina, que “rebem moltes trucades de preocupació de les famílies”. A més comentava que, ara que comença la temporada de refredats, “recau sobre nosaltres decidir si el nen s’ha de quedar a casa o no segons els símptomes”. I com que els del coronavirus són semblants als de moltes malalties, “és impossible que puguem dir si tenen la malaltia només pels símptomes, hem de demanar una prova”. Una prova que normalment va acompanyada d’un certificat mèdic, ja que “els col·legis necessiten un document” que certifiqui que l’alumne pot tornar a l’escola sense que hi hagi cap risc. A la tasca de descartar el possible contagi se suma, segons apuntava Caracseghi, la de “tranquil·litzar els pares d’infants que han estat contactes d’un cas i resoldre tota mena de dubtes”. “Ens toca fer psicoteràpia i explicar el protocol perquè hi ha molta por”, afegia per posar l’accent en el fet que “hi ha pocs positius en nens però a la que un ho té, s’ha d’aïllar una classe sencera”. I per tant són una trentena els pares que tenen dubtes. A més, va destacar que a les escoles “hi ha molta por” i que “si les coses es fessin com amb qualsevol altra malaltia infecciosa, no hi hauria tanta pressió”. “No podem dir que no demanin certificats mèdics, perquè ho han de fer si el nen té febre o se sospita que ha estat en contacte amb la malaltia, per això demanem fer la prova; però ens trobem que per un mal de panxa o per qualsevol cosa ja s’envia el nen a casa i demanen nota del pediatre”.

Ara, després de mesos amb molt volum de feina, els professionals afirmen que “estem cansats”. I Touceda manifestava que “la sobrecàrrega de feina no va començar el 13 de març sinó el 12 de gener amb la figura del metge referent i els circuits que han de fer els nostres pacients per fer el mateix que feien abans”. “El dia 13 de març només es va incrementar el volum de feina”, insistia. Ara, el nombre de contagis segueix pujant i s’apropa l’època de les malalties respiratòries.