La Batllia ha autoritzat 558 escoltes telefòniques en 15 anys

Una ordre judicial de la Batllia ha motivat la intervenció de 558 línies telefòniques des del 2006 fins al 27 d'agost passat, segons les dades detallades pel ministre Jordi Torres en la resposta escrita a una pregunta parlamentària del conseller socialdemòcrata Roger Padreny que publica el butlletí del Consell General. El titular d'Ordenament Territorial remarca que les escoltes d'un número de telèfon només es fan seguint les directrius concretes d'un mandat judicial i la funció d'Andorra Telecom, per la que demana el parlamentari, és activar la intercepció en els equips tècnics de la xarxa i que es fa de manera coordinada amb la policia, que rep el mateix aute judicial. La tasca del cos de seguretat és tractar les dades obtingudes segons la petició que hagi rebut de la Batllia.

El ministre especifica que ni la companyia telefònica ni la policia poden activar el sistema de forma autònoma perquè tenen tenen la possibilitat tècnica de completar el procés sense l'altra part. "És a dir Andorra Telecom no pot accedir, emmagatzemar ni desxifrar les dades que s'han interceptat, mentre que la policia no pot activar una intercepció en el sistema", s'exposa en la resposta parlamentària, i per això, el procediment d'escolta de qualsevol telèfon es fa "per dos oficis d'igual contingut de la Batllia" que arriben al servei de policia i a la telefònica.

Jordi Torres informa al conseller que des del 2006 fins a finals d'agost s'han rebut 195 oficis judicial demanant una intervenció telefònica que han comportat interceptar 558 línies. L'any amb més peticions de la Batllia va ser el 2010 amb 43 oficis que van portar a intervenir 89 telèfons mentre que el 2012 hi va haver 30 demandes de la justícia que es van concretar en la intercepció de 121 telèfons, el màxim des de que existeix aquesta tecnologia al Principat.

El titular d'Ordenament Territorial i president d'Andorra Telecom assenyala que els motius per intervenir un telèfon són els que estableix el Codi de procediment penal i la companyia i la policia es limiten a complir amb la sol·licitud d'un batlle. I precisa que la maquinària per fer les escoltes està segregada en dos dispositius separats físicament, un a Andorra Telecom i l'altre a la policia, "per garantir que la realització de qualsevol intercepció de comunicacions requereix de les dues parts per ser duta a terme". Els agents del cos seguretat encarregats de la investigació que hagi motivat la intervenció no poden accedir al contingut de les trucades fins que la telefònica no comparteix amb ells la clau d'intercepció que ho permet.

Destrucció del contingut

El ministre recalca que les cintes enregistrades o els suports materials o informàtics on es recullin les comunicacions han de ser totalment precintats i units íntegrament al sumari, seguint el que estableix la llei. I les que no s'hagin utilitzat han de conservar-se com a annex del sumari i ser destruïdes juntament amb les utilitzades en la causa sota el control de l'autoritat judicial quan hi ha una resolució definitiva del procediment, ja sigui condemna, absolució, sobreseïment o prescripció del suposat delicte.

Roger Padreny va plantejar la pregunta al Govern després de fer-se públic que Andorra Telecom havai renovat per un import de 999.854 euros el contracte d'evolució i manteniment del sistema d'intercepció legal de les trucades.