La Covid-19 ha costat 93 milions d'euros a Govern

L’impacte de la crisi sanitària ja deixa petjada en els comptes de l’Estat. L’execució pressupostària del primer semestre de l’any evidencia que la Covid ha costat fins al moment 90 milions d’euros si es té en compte tant l’augment de les despeses com la caiguda dels ingressos. En concret, les despeses s’han incrementat en 40,6 milions d’euros, especialment provocat per l’augment del consum de productes farmacèutics i sanitaris, així com per canvis en els capítols de transferències de capital i amortitzacions de passius financers. En el cas dels ingressos, l’impacte de la pandèmia és encara més evident, amb una disminució de 42,2 milions d’euros en la recaptació d’impostos indirectes i de 2,4 milions més en el cas dels directes. Sumats als 8,5 milions recaptats de menys en concepte de taxes, deixa un resultat de 53,3 milions d’euros menys d’ingressos.

El resultat final de la partida d’ingressos, però, és de 15,8 milions negatius (i no -53,3 milions), gràcies a les aportacions extraordinàries d’Andorra Telecom i FEDA, que sumen conjuntament 35,1 milions, i dels 2,4 milions provinents del fons de solidaritat que agrupa les donacions de la població que frenen el cop en la reducció dràstica de recaptació.

L’impacte del confinament

L’impacte més evident de la pandèmia és la davallada de la taxa al consum (19,2 milions menys), de l’IGI (reducció de 14,5 milions) i dels impostos especials (-7,9 milions). En l’execució pressupostària del 30 de juny s’especifica que, com és lògic, el descens ha estat motivat pel “confinament de la població i la reducció dràstica de l’activitat empresarial del país”. Aquest fet, “juntament amb el tancament de les fronteres, ha tingut un impacte molt important en l’economia”.

S’ha de tenir en compte que la taxa al consum està directament vinculada “al comportament del trànsit exterior que, al seu torn, depèn del volum d’importacions agrícoles i també de la tarifa general de taxes sobre el consum”. Tal com diu el document, “l’impacte de la crisi de la Covid ha tingut un fort impacte en la recaptació d’aquesta figura impositiva”. En el cas de l’IGI, l’impacte del coronavirus ha estat evident tenint en compte que merita a mesura que s’incorpora valor en els lliuraments de béns i prestacions de serveis, i que durant tres mesos l’activitat econòmica va estar pràcticament aturada al cent per cent. L’impost especial s’aplica en la fase de producció i importació de determinats béns i productes i, per tant, també s’ha vist afectat per la crisi.

En el document elaborat pel Govern es deixa clar que “aquests tres impostos manifesten ja els efectes econòmics derivats de la crisi sanitària”, i sentencia que “el ritme de la recuperació econòmica marcarà l’impacte recaptatori”. No obstant això, “tenint en compte que aquests tres tributs constitueixen la principal font d’ingressos de l’Estat, la reducció de la seva recaptació serà determinant en el resultat pressupostari de l’exercici”.

El document també recorda que “s’han adoptat mesures a través de les lleis de mesures excepcionals que impliquen ajornaments en les liquidacions de certs tributs, així com la reducció del pagament a compte de l’IS i de l’IRPF que suposarà un retard en la recaptació”. De fet, en el cas dels impostos directes, la recaptació va caure en 2,4 milions, sent la reducció de l’impost de societats (-3,2 milions) i de l’impost sobre la renda dels no residents (-1,1 milions) els més destacats. En el cas de l’IS, però, caldrà veure com evoluciona la recaptació tenint en compte els períodes de declaració. Pel que fa a l’IRPF, fins al juny registra un lleuger augment de 644.000 euros, però la xifra tampoc és fiable, ja que les declaracions s’allarguen fins al setembre.

L'ACODA SOSTÉ QUE EL SECTOR PRIVAT "TIBA" L'OBRA NOVA

El president de l’Acoda, Josep Roca, va afirmar ahir que el sector privat “està tibant” perquè no decaigui l’activitat econòmica per construir obra nova, en al·lusió a la contenció de la despesa que s’està efectuant des del Govern amb motiu de la crisi del coronavirus. En aquest sentit, Roca va assegurar que tot i “tenir feina”, el sector de la construcció està treballant de forma conjunta amb l’executiu en l’elaboració del pressupost de l’any vinent “per reactivar l’obra pública”. D’altra banda, Roca va reivindicar que el protocol sanitari “està funcionant molt bé”, atès que “hem intentat ser molt curosos malgrat que haguem pogut tenir algun cas”. Finalment, va recordar que el sector no va haver d’aplicar cap ERTO ja que la patronal ho va assumir.

UN 15% DELS OCUPATS VA FER TELETREBALL

La població ocupada era, a final del segon semestre, de 44.388 persones. És a dir, el 79,0% de la població d’entre 15 i 64 anys, el nivell més baix assolit des de final del 2016. Aquesta xifra no inclou els afectats per un ERTO, que es consideren ocupats. En canvi, la suspensió o reducció de jornada dels treballadors afectats per ERTO va provocar una disminució d’un 28,0% respecte al primer trimestre en les hores efectives de treball realitzades (unes 24,4 hores efectives a la setmana de mitjana). El 15,4% dels ocupats va treballar habitualment des del seu domicili. A conseqüència de la Covid-19, el nombre d’ocupats que efectivament van treballar en el segon trimestre es va quedar en 29.310 persones (el 66,2% de la població ocupada).