La Batllia ha autoritzat 558 escoltes en quinze anys

La Batllia ha autoritzat interceptar un total de 558 comunicacions en els darrers 15 anys. Així ho va afirmar el ministre d’Ordenament Territorial i president d’Andorra Telecom, Jordi Torres, responent una pregunta escrita presentada pel conseller general del PS Roger Padreny. Aquesta, però, no va ser l’única demanda que va realitzar el socialdemòcrata, ja que també va plantejar una sèrie de preguntes sobre el funcionament, especialment amb relació a la renovació del contracte d’Andorra Telecom amb Excem Grupo 1971 SA, que és l’empresa que subministra el programari i maquinari necessari perquè la parapública i la policia puguin realitzar les escoles sota mandat judicial.

Padreny va comentar que “no hem pogut tenir accés al contracte, ja que ens han respost que és confidencial i que només el podem consultar estant a la seu d’Andorra Telecom”.

El conseller va recordar que “estem parlant d’un contracte que gairebé arriba al milió d’euros (999.854 euros concretament) i que tampoc no s’hi pot accedir amb normalitat. Parlem de molts diners públics i cal ser transparents en la seva gestió”.

El que sí que va detallar l’executiu en la resposta van ser els diferents conceptes que inclou l’acord, que tindrà vigència fins al 2024. Així doncs, aquesta renovació inclou d’una banda noves inversions valorades en 119.222 euros, mentre que la resta respon a la renovació del software i a la substitució d’una part de la maquinària que, passats set anys, es considera que està obsoleta, així com la contractació dels serveis de suport i manteniment anual optimitzats.

En la mateixa resposta, Torres va detallar com funcionaven els sistemes. En aquest sentit, va posar de manifest que per tal de poder dur a terme les intercepcions de les comunicacions, hi havia dos equips, que són complementaris, i que un estava sota la custòdia d’Andorra Telecom i l’altre, a la policia. Amb aquesta premissa, per tal de realitzar una escolta cal que els dos equips treballin conjuntament, i per tal d’activar-los cal que hi hagi un manament judicial a cadascuna de les custodiants, respectivament.

Finalment, i amb relació a la custòdia i destrucció de les converses que hagin pogut ser enregistrades, la resposta escrita del ministre Torres va afirmar que les dades es destruïen seguint el que marcava l’article 87 del Codi Penal, que a la pràctica vol dir que s’havien de conservar “com a annex al sumari”, i que en el moment que el cas quedés resolt de manera definitiva, per qualsevol de les vies, els suports on hi ha les comunicacions “han de ser destruïts, sota control de l’autoritat judicial”.